Les façanes de vidre donen llum, amplitud i una imatge actual, però ni totes funcionen igual ni costen el mateix. En oficines, hotels i edificis corporatius, l'elecció sol reduir-se a tres opcions: mur cortina, façana acristallada estructural o façana ventilada revestida amb vidre. Què convé en cada cas depèn de l'aïllament, l'exposició solar, el manteniment previst i l'estat de l'edifici.
A IMFALÚ treballem cada dia en façanes acristallades a Barcelona.
Tres solucions que solen confondre's
Abans de parlar de preus, convé separar conceptes. Una façana acristallada descriu el resultat visible. En canvi, el sistema constructiu determina com es fixen els vidres, com s'evacua l'aigua i quines prestacions ofereix l'envolupant.
Mur cortina d'alumini i vidre
És una façana lleugera que s'ancora als forjats i es compon de muntants, travessers, vidres, juntes i elements de tancament. El pes no recau sobre el tancament interior, sinó sobre l'estructura de l'edifici mitjançant anclatges.
Pot fer-se amb perfils vistos —la retícula queda marcada— o amb tapeta reduïda i vidre encastat. És habitual en oficines per la rapidesa de muntatge, la modulació i la facilitat per canviar panells o vidres concrets.
Si estàs projectant un edifici nou o una substitució completa, consulta les possibilitats de fabricació i instal·lació de façanes.
Façana acristallada de silicona estructural
En el structural glazing, el vidre es fixa al bastiment amb adhesius estructurals i les juntes exteriors redueixen la presència visual de l'alumini. El resultat és una superfície més contínua i minimalista. Això sí: exigeix un disseny molt precís, productes compatibles i controls rigorosos de fabricació i muntatge.
Compte amb un tòpic repetit: no és automàticament més eficient que un mur cortina convencional. La transmitància del conjunt, els ponts tèrmics, les juntes i el tipus de vidre pesen més que l'aspecte exterior. I substituir un plafol pot requerir protocols específics per retirar i tornar a executar el segellat estructural.
Façana ventilada amb revestiment de vidre
Aquí el vidre funciona com una pell exterior separada del tancament opac per una cambra ventilada. No equival a un mur cortina: l'edifici pot conservar un tancament interior aïllat i usar panells de vidre com a acabat.
Amb aquesta opció pots jugar amb colors, serigrafies, acabats translúcids i fins i tot solucions fotovoltaiques. Sol tenir sentit quan vols renovar la imatge d'una façana opaca sense convertir tota l'envolupant en una superfície transparent.
Imfalú treballa amb façanes ventilades, a més de sistemes d'alumini i vidre. No executa façanes d'obra, SATE, morters ni revocs.
Comparativa ràpida: quin sistema triar?
| Criteri | Mur cortina | Structural glazing | Façana ventilada de vidre |
|---|---|---|---|
| Imatge | Retícula d'alumini visible o reduïda | Superfície contínua | Acabat modular i opac o translúcid |
| Llum natural | Molt alta | Molt alta | Depèn dels plafols i del tancament interior |
| Control solar | Bé amb vidre i proteccions adequades | Bé, amb el mateix criteri | Generalment més senzill en combinar plafols opacs |
| Intervenció en rehabilitació | Habitual si es conserva la modulació | Requereix major control tècnic | Adequada per transformar una pell opaca |
| Manteniment | Juntes, perfils, vidres i drenatges | Juntes i adhesius, a més del vidre | Anclatges, juntes, cambra i panells |
| Cost orientatiu | 450-850 €/m² | 600-1.000 €/m² | 350-750 €/m² |
Els rangs són orientatius per a Espanya i varien molt segons alçada, accessos, geometria, mitjans auxiliars, tipus de vidre, rematades i superfície total. No inclouen necessàriament projecte, llicències, bastides, protecció col·lectiva ni substitució d'elements interiors.
Una façana de vidre de gran format en alçada, amb accessos complexos i treball nocturn, pot superar de llarg aquestes xifres. Per això un preu per metre quadrat sense mesurament ni visita tècnica serveix per comparar ben poc. En edificis ocupats, els mitjans auxiliars i la coordinació amb usuaris poden suposar entre un 10 % i un 25 % del pressupost d'obra.
El vidre decideix bona part del resultat
El sistema és només la meitat de l'equació. Un doble acristallament amb cambra i vidre baix emissiu pot oferir una transmitància tèrmica Ug propera a 1,0-1,1 W/m²K, tot i que el valor final de la façana serà superior al del vidre pels perfils i els trobaments.
En orientacions est, sud i oest, el factor solar g necessita atenció especial. Un vidre de control solar pot situar-se aproximadament entre 0,25 i 0,40, enfront de valors més alts en vidres sense protecció. Reduir la radiació ajuda a l'estiu, però també pot limitar els guanys solars útils a l'hivern.
La solució correcta no és escollir el vidre amb l'Ug més baix. La clau és equilibrar:
- Aïllament tèrmic i risc de condensacions.
- Factor solar, ajustat a l'orientació i a l'ús de l'edifici.
- Aïllament acústic davant de trànsit i activitat urbana.
- Seguretat d'ús, impacte i risc de caiguda.
- Color, reflexió, transparència i compatibilitat amb l'estètica existent.
- I la facilitat de substitució quan es trenca un plafol.
En zones de pas, ampits o plafols amb risc d'impacte, solen valorar-se vidres laminats de seguretat. El templat aporta resistència mecànica i tèrmica, però en trencar-se es fragmenta; el laminat manté els fragments units. La selecció ha de quedar justificada en el projecte, no en una decisió comercial aïllada.
Prestacions i normativa que no convé deixar per al final
El Codi Tècnic de l'Edificació estableix exigències d'estalvi energètic, salubritat, seguretat d'utilització, protecció davant del soroll i seguretat en cas d'incendi. En una façana lleugera cal revisar, entre d'altres, els trobaments, l'estanquitat, el comportament tèrmic i la resistència al vent.
El DB-HE limita la demanda i el consum energètic; el DB-HS1 aborda la protecció davant de la humitat i el DB-HR, l'aïllament acústic. La documentació del sistema i del vidre ha de ser coherent amb el projecte i amb les condicions reals d'exposició. I el càlcul ha de considerar la façana completa, no només la fitxa del vidre: perfils, separadors, juntes, anclatges i ponts tèrmics modifiquen el resultat.
Resoldre bé l'evacuació de l'aigua i l'exposició de cada tancament és exigència del DB-HS1. En una inspecció convé comprovar que els drenatges no estan obstruïts, que les juntes no han perdut elasticitat i que els trobaments amb forjats, parapets i cobertes no concentren filtracions.
També poden entrar-hi normes de producte com la UNE-EN 1279 per a unitats de vidre aïllant, la UNE-EN 12150 per a vidre templat tèrmicament i les normes aplicables a vidres laminats i façanes lleugeres. La normativa concreta depèn del sistema, de l'ús i de la data de l'edifici.
En rehabilitació, la ITE o l'informe d'avaluació de l'edifici poden revelar filtracions, pèrdua d'estanquitat, corrosió d'anclatges, deteriorament de juntes o vidres malmesos. A Catalunya, la inspecció tècnica ha d'integrar-se amb el diagnòstic de l'envolupant i amb les obligacions de conservació de la comunitat. L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ofereix recursos tècnics de referència per al sector.
Ajudes, terminis i documentació per rehabilitar
El Reial Decret 853/2021 regula programes d'ajuda per a la rehabilitació residencial i l'habitatge social dins del Pla de Recuperació. En actuacions d'edifici, la quantitat depèn de l'estalvi energètic acreditat: com a referència, els trams habituals són del 40 %, 65 % o 80 % del cost subvencionable quan s'assoleixen reduccions de consum d'energia primària no renovable del 30 %, 45 % o 60 %, respectivament.
La convocatòria autonòmica concreta pot afegir límits per habitatge, condicions de vulnerabilitat, honoraris tècnics i actuacions complementàries. No comprometis l'inici d'obra abans de comprovar la convocatòria: algunes ajudes exigeixen sol·licitud prèvia, llicència, projecte o certificat energètic registrat.
Com a calendari orientatiu, una auditoria i presa de dades pot requerir entre dues i quatre setmanes. El projecte, la simulació energètica i la documentació de llicència solen ocupar de quatre a vuit setmanes, mentre que la fabricació d'una façana a mida pot necessitar entre sis i dotze setmanes. Una intervenció d'1.000 a 2.000 m² pot executar-se en vuit a setze setmanes si la modulació està definida i l'accés és senzill.
En un edifici ocupat, afegeix temps per sectoritzar plantes, coordinar horaris, protegir llocs de treball i fer proves d'estanquitat per fases. L'administrador ha de demanar un cronograma amb fites verificables: desmuntatge, recepció de vidres, col·locació, segellat, proves, neteja i lliurament de documentació.
Avantatges reals i costos que a vegades s'oculten
Bé dissenyada, una façana acristallada pot millorar la il·luminació natural, la percepció d'amplitud i la flexibilitat dels espais interiors. En una oficina també reforça la imatge corporativa i facilita plantes diàfanes amb vistes a l'exterior.
Però una gran superfície transparent pot provocar enlluernament, sobreescalfament i una càrrega elevada de climatització. Les persianes interiors no sempre resolen el problema, perquè actuen quan la radiació ja ha entrat. El disseny solar, els vidres de control solar i, quan sigui possible, les proteccions exteriors funcionen millor.
Hi ha altres costos recurrents que han d'entrar en la decisió:
- Neteja de vidres i perfils, especialment en alçada.
- Revisió de juntes, segellats, drenatges i fixacions.
- Reposició de plafols trencats o amb cambra deshidratada.
- Mitjans auxiliars, plataformes o treballs verticals.
- Adaptació de trobaments amb coberta, sòcol i fusteries, que gairebé ningú pressuposta a l'inici.
Un pla de manteniment preventiu de façanes redueix avaries i permet programar les actuacions sense interrompre l'activitat. Per a un hotel o una seu corporativa, aquesta planificació sol ser més rendible que esperar una filtració o un despreniment de vidre.
Com a criteri pràctic, programa una revisió visual semestral en façanes exposades i una inspecció tècnica completa cada tres a cinc anys. Després de temporals, obres properes o impactes, revisa immediatament segellats, vidres esquerdat, tapes de perfil i punts de drenatge. Una junta deteriorada pot semblar un problema estètic i acabar afectant l'aïllament o l'interior de l'edifici.
Casos habituals en edificis terciaris
En una oficina amb filtracions localitzades sota els travessers, desmuntar tota la façana sol ser desproporcionat. Si els assajos confirmen que els perfils i anclatges estan estables, pot bastar amb substituir juntes, netejar drenatges, renovar segellats i canviar els vidres amb cambra malmesa per fases.
En un hotel, el problema prioritari sol ser la continuïtat de servei. És preferible planificar habitacions o plantes completes, treballar des de l'exterior quan sigui viable i establir una prova d'aigua abans de reobrir cada zona. El cost addicional de treballar per fases pot compensar-se evitant tancaments prolongats i reclamacions d'hostes.
Prenem un edifici corporatiu dels anys noranta: canviar vidre monolític per doble acristallament no sempre és compatible amb les ranures existents. El nou conjunt pot pesar més, alterar la ventilació de la cambra o exigir reforços. Abans d'aprovar-lo, cal verificar dimensions, pes, suports, drenatge i capacitat de les ferrures.
Façana nova o rehabilitació de l'existent?
No sempre cal desmuntar-ho tot. Si els perfils d'alumini, els anclatges i la modulació conserven unes condicions acceptables, pot estudiar-se una reparació, una millora de segellats, el canvi de vidres o una regeneració d'acabats.
La regeneració interessa especialment quan el problema principal és l'aspecte superficial de l'alumini o l'envelliment de determinats components. Si hi ha deformacions, corrosió rellevant, fallades d'estabilitat o ponts tèrmics incompatibles amb l'ús actual, la substitució parcial o completa pot ser més raonable.
A la pràctica, el procés recomanable sol seguir cinc passos:
- Inspecció visual i revisió documental del sistema.
- Mesuraments, calicats o proves d'estanquitat quan pertoqui.
- Diagnòstic de vidres, juntes, perfils, anclatges i drenatges.
- Comparació tècnica entre reparar, regenerar o substituir.
- Planificació d'obra per fases, amb seguretat i continuïtat d'activitat.
Una auditoria de façana permet ordenar aquesta informació abans de demanar ofertes. També pots consultar què inclou una inspecció tècnica de façanes lleugeres quan l'edifici presenta símptomes poc clars.
Què ha d'incloure una oferta professional
Per comparar propostes, exigeix que cada empresa identifiqui superfície, sistema, composició del vidre, acabats, mitjans auxiliars i rematades incloses. També ha d'indicar si el preu incorpora projecte, direcció facultativa, assajos, gestió de residus, llicències, seguretat i neteja final.
Demana mostres o fitxes del vidre, declaració de prestacions, garanties i procediment de substitució. En structural glazing, sol·licita a més la traçabilitat de l'adhesiu, compatibilitat entre materials, preparació de superfícies i controls de curat. Una oferta que només digui "façana de vidre" no permet comparar prestacions ni responsabilitats.
Què recomana IMFALÚ per a un edifici terciari
Per a una oficina, un hotel o un complex empresarial, la recomanació habitual és no decidir per l'estètica d'una mostra. Primer cal conèixer l'orientació, l'ús, l'exposició al vent, els accessos de manteniment i el comportament actual de la façana.
L'edifici necessita molta transparència i una imatge lleugera? El mur cortina d'alumini i vidre sol oferir l'equilibri més pràctic entre disseny, disponibilitat de recanvis i manteniment. I si es busca una pell exterior amb menor transparència i més llibertat d'acabat, la façana ventilada de vidre pot ser una alternativa sòlida.
IMFALÚ, amb seu a Cornellà de Llobregat, porta des de 2011 treballant en manteniment, reparació, regeneració, rehabilitació, fabricació i instal·lació de façanes d'alumini i vidre. Ha intervingut en més de 150 edificis i 300.000 m² de façana, amb projectes com el WTC Cornellà —on treballa des del 2013—, l'hotel Meliá o l'Edifici Ski, de 13.500 m², el Parc Vallsolana a Sant Cugat, la Torre Tarragona i l'Hotel Roselló.
El seu àmbit d'actuació és Barcelona i l'àrea metropolitana, amb clients B2B com propietats, property managers, arquitectes, hotels i empreses.
La decisió més sensata sol combinar prestacions mesurables, manteniment assumible i una solució compatible amb la vida útil de l'edifici. Si necessites comparar alternatives per a una façana concreta, sol·licita una valoració tècnica a IMFALÚ amb plànols, fotografies i dades bàsiques de l'immoble.
Preguntes freqüents
Quant costa instal·lar una façana de vidre per metre quadrat a Barcelona?
El preu d'una façana de vidre amb estructura d'alumini sol oscil·lar entre 300 i 700 euros per m2 instal·lat, segons el tipus de vidre (templat, laminat o de control solar) i la complexitat del mur cortina. Demana sempre pressupost tancat amb instal·lació i garantia incloses.
Quina normativa cal complir per fer una façana acristallada en un edifici de Barcelona?
Has de complir el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), en especial el DB-HE1 de limitació de demanda energètica i el DB-SU en seguretat d'utilització, a més de les ordenances municipals de Barcelona. Si l'edifici està catalogat o afecta la façana visible des de la via pública, necessitaràs llicència municipal prèvia.
Quant tarda la instal·lació d'un mur cortina de vidre en un habitatge o local?
Per a una façana de 30-50 m2, la instal·lació sol completar-se en 1 o 2 setmanes un cop fabricat el material, tot i que el termini total amb disseny, fabricació a mida i tramitació de llicències pot arribar a 2 o 3 mesos.
Quin tipus de vidre és millor per a una façana de vidre orientada al sud a Barcelona?
El més recomanable és un doble acristallament amb cambra d'aire i una cara de vidre baix emissiu o de control solar, que redueix fins a un 70% l'entrada de calor a l'estiu mantenint l'aïllament hivernal. Això baixa notablement el consum d'aire condicionat en el clima mediterrani.
Requereix manteniment una façana de vidre amb estructura d'alumini i cada quant?
Sí: convé revisar anualment els burletes, l'estanquitat de les juntes i els cargols de l'estructura, a més d'engreixar la fusteria cada 2 anys. Amb aquest manteniment, un sistema de qualitat supera fàcilment els 25 anys de vida útil sense perdre prestacions.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
