La façana de doble pell incorpora una segona envolupant separada de la façana interior per una cambra d’aire. Aquesta solució pot millorar la protecció solar, el confort tèrmic i acústic i l’eficiència energètica. També comporta riscos: condensacions, sobreescalfament, filtracions i propagació de fum si es dissenya o es manté de manera incorrecta.
Què és exactament una façana de doble pell?
És un sistema format per dues capes: una façana interior, normalment estanca i aïllada, i una segona pell exterior de vidre, alumini, lamel·les o altres elements. Entre totes dues queda una cambra d’aire, l’amplada, la ventilació i la compartimentació de la qual condicionen bona part del comportament del conjunt.
La cambra pot estar tancada, ventilada de manera natural o connectada a sistemes mecànics. En alguns edificis funciona per plantes; en d’altres, al llarg de diverses alçades. També hi ha solucions de corredor, caixa de ventilació i sistemes multizona.
No hi ha una configuració que sigui sempre la millor. L’elecció depèn de l’orientació, el clima, l’ús de l’edifici i el manteniment que s’hi pugui fer.
A Espanya, aquest tipus d’envolupant es troba sobretot en oficines, hotels i edificis singulars. Convé diferenciar-la d’un mur cortina d’alumini convencional: tots dos poden utilitzar vidre i perfileria lleugera, però la doble pell incorpora una segona línia de protecció i una cambra intermèdia.
Els senyals que indiquen que alguna cosa no funciona
Els problemes solen detectar-se abans a l’interior de l’edifici que a la mateixa façana. Si gestiones una oficina, un hotel o una comunitat, para atenció a aquests senyals:
- Temperatures molt elevades a prop de la façana, sobretot a la tarda i a les orientacions sud i oest.
- Condensació en vidres, perfils, unions o zones ocultes de la cambra.
- Olor d’humitat, taques, corrosió o deteriorament visible dels segellants.
- Sorolls de vent, vibracions o peces que es mouen amb els canvis de temperatura.
- Entrada d’aigua després d’episodis de pluja i vent.
- Enlluernament persistent tot i disposar de lamel·les o altres elements d’ombreig.
- Diferències acusades de temperatura entre plantes o despatxos.
- Un augment del consum de climatització sense canvis clars en l’ocupació.
Una filtració no sempre es deu a un vidre trencat. L’aigua pot entrar per juntes envellides, desguassos obstruïts, unions amb forjats, fixacions o remats. Per localitzar-ne l’origen, les proves d’estanquitat aporten més informació que una simple inspecció visual des del terra.
Quines són les causes més habituals?
1. Ventilació insuficient de la cavitat
L’efecte xemeneia ajuda a evacuar part de l’aire calent quan la cambra disposa d’entrades i sortides correctament dimensionades. Si les reixetes estan bloquejades, falten obertures o la secció no es correspon amb el disseny, la calor s’acumula i augmenta la càrrega sobre l’aire condicionat.
La ventilació també ha d’estar controlada. Una cambra massa oberta pot facilitar l’entrada de pluja impulsada pel vent, brutícia i soroll. Per això no n’hi ha prou amb «obrir forats»: cal comprovar els recorreguts de l’aire, els desguassos, les malles i la compatibilitat amb el sistema existent.
2. Ombreig mal triat o deteriorat
Les lamel·les horitzontals i verticals, les persianes i els vidres de control solar redueixen la radiació directa. Tanmateix, una lamel·la deformada, bruta o mal orientada pot deixar de funcionar correctament. A les façanes orientades a l’est i a l’oest, el sol baix sol ser especialment difícil de controlar.
També pot passar el contrari. Un ombreig massa opac redueix l’entrada de llum natural i obliga a utilitzar il·luminació artificial durant més hores. La solució ha d’equilibrar protecció solar, visibilitat, il·luminació i manteniment.
3. Condensacions i ponts tèrmics
La humitat apareix quan una superfície assoleix una temperatura inferior al punt de rosada. En una façana de doble pell, el risc augmenta si la cambra no evacua bé el vapor, hi ha discontinuïtats en l’aïllament o es barregen zones interiors i exteriors sense una barrera adequada.
No convé solucionar el problema aplicant segellant sobre la taca. Primer cal mesurar la temperatura i la humitat, revisar les unions i comprovar si hi ha aigua acumulada. Una cambra amb condensació repetida pot deteriorar juntes, ferratges i acabats d’alumini.
4. Envelliment de juntes i fixacions
El vidre i l’alumini responen de manera diferent a les variacions tèrmiques. Amb el pas dels anys, els segellants perden elasticitat i les fixacions poden afluixar-se o corroir-se.
En edificis propers al litoral, la salinitat accelera el deteriorament de determinats components. Una revisió de manteniment preventiu permet detectar aquestes fallades abans que es converteixin en una reparació urgent o en un risc per a tercers.
El punt que no s’ha de passar per alt: l’incendi
La cambra vertical pot afavorir l’anomenat efecte xemeneia. En cas d’incendi, el fum i els gasos calents es poden desplaçar ràpidament entre plantes si la cavitat no està sectoritzada. Per això, una façana de doble pell no s’ha de valorar únicament des del punt de vista de l’eficiència energètica.
El projecte i la intervenció han de verificar la reacció i la resistència al foc dels materials, la continuïtat dels forjats, les unions amb la façana interior i la presència de barreres tallafoc i segellats adequats. El Codi tècnic de l’edificació estableix les exigències bàsiques aplicables, incloses les relacionades amb la seguretat en cas d’incendi i la salubritat.
No és prudent modificar reixetes, retirar elements de la cambra o instal·lar lamel·les sense revisar el comportament global del sistema. Una actuació que millora la ventilació pot afectar la sectorització; una substitució de vidre pot alterar les càrregues, les juntes o la classificació del conjunt.
Com diagnosticar el problema pas a pas
Un diagnòstic professional hauria de seguir un ordre raonable i no limitar-se a netejar el vidre exterior:
- Recopilar antecedents. Reunir plànols, any de construcció, reformes anteriors, queixes dels usuaris, consums i registres de manteniment.
- Inspeccionar des de l’interior i l’exterior. Revisar vidres, perfils, juntes, lamel·les, ancoratges, desguassos, remats i unions amb la coberta o el forjat.
- Mesurar. Prendre dades de temperatura, humitat relativa i velocitat de l’aire. Quan escaigui, s’utilitzarà la termografia per localitzar discontinuïtats i zones anòmales.
- Comprovar l’aigua i l’aire. Les proves han d’identificar si l’entrada es produeix per pressió del vent, capil·laritat, drenatge defectuós o fallada del segellat.
- Revisar la seguretat. Analitzar la compartimentació de la cambra, la continuïtat de les barreres i la compatibilitat dels materials.
- Prioritzar les actuacions. L’informe ha de distingir entre una incidència estètica, una pèrdua de prestacions i un risc immediat.
Els informes tècnics de façana són especialment útils per a administradors de finques i property managers. Permeten documentar l’estat, comparar pressupostos i planificar la intervenció per fases.
Quines solucions es poden aplicar?
La resposta depèn de l’origen del problema. Entre les actuacions habituals hi ha:
- Neteja de cambres, reixetes, lamel·les i desguassos.
- Substitució de juntes, gomes, segellants i peces de remat quan han perdut les seves prestacions.
- Reparació o reposició de vidres danyats i elements d’alumini.
- Correcció de les entrades i sortides d’aire sense comprometre l’estanquitat.
- Reparació d’ancoratges, mènsules i peces amb corrosió.
- Incorporació o restitució de barreres tallafoc i segellats certificats.
- Millora de l’ombreig mitjançant lamel·les o elements compatibles amb l’estructura.
- Regeneració d’acabats quan el problema és superficial i els components encara es poden recuperar.
Abans de substituir tota l’envolupant, val la pena valorar una regeneració de façana. En altres casos, el deteriorament del vidre, els perfils o els ancoratges pot justificar una reparació més profunda o una rehabilitació parcial. La decisió s’ha de basar en l’estat real del sistema, no únicament en l’antiguitat de l’edifici.
Normativa, projecte i costos: què has de demanar
A més del CTE, l’actuació pot estar relacionada amb la Inspecció Tècnica de l’Edifici i amb l’Informe d’Avaluació de l’Edifici, segons el municipi i les característiques de l’immoble. En rehabilitació finançada amb ajuts, el Reial decret 853/2021 ha estat una referència rellevant per als programes de rehabilitació residencial i eficiència energètica, tot i que les convocatòries i les seves condicions s’han de comprovar a cada administració.
La documentació tècnica hauria d’incloure seccions de la cambra, detalls d’ancoratge, materials, estratègia de ventilació, drenatge, protecció solar i mesures contra incendis. També convé sol·licitar una planificació dels treballs i un protocol de manteniment posterior. L’IDAE ofereix criteris i documentació de referència sobre estalvi i eficiència energètica.
No existeix un preu fiable per metre quadrat sense conèixer el sistema. Hi influeixen l’alçada, els mitjans auxiliars, l’accés, el nombre de peces, la necessitat de treballar amb l’edifici ocupat i la possible substitució de vidre.
Una inspecció i un informe inicial solen costar molt menys que reparar danys d’aigua, una climatització sobredimensionada o despreniments.
Manteniment: la diferència entre prevenir i reaccionar
La façana de doble pell necessita un calendari de manteniment, no una neteja ocasional. En un edifici d’oficines o un hotel convé revisar visualment les juntes, les lamel·les, els desguassos i els elements accessibles almenys una vegada l’any, i programar inspeccions més completes segons l’exposició, l’alçada i l’ús.
La neteja del vidre s’ha de coordinar amb la revisió dels perfils i els segellants. També cal comprovar que no s’hi hagin col·locat cartells, mobiliari o equips que bloquegin la circulació de l’aire. Per organitzar aquestes tasques, pots consultar la guia de manteniment de façanes per a administradors de finques.
IMFALÚ treballa des de Cornellà de Llobregat en el manteniment, la reparació, la regeneració i la rehabilitació de façanes d’alumini i vidre a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En els seus 30 anys d’activitat ha intervingut en més de 150 edificis i 300.000 m² de façana, amb treballs al WTC Cornellà des del 2013, Parc Vallsolana i el conjunt Meliá / Edificio Ski, entre d’altres.
L’empresa fabrica, instal·la, manté i rehabilita mur cortina, lluernaris i façanes ventilades d'alumini i vidre. La seva especialitat són les envolupants existents: mur cortina, façanes envidrades i solucions d’alumini que necessiten recuperar l’estanquitat, la seguretat i les prestacions.
Aquest treball és útil quan l’edifici continua ocupat i la propietat necessita una intervenció tècnicament justificada i ben coordinada. No sempre cal substituir el sistema complet; primer cal saber què falla i fins a quin punt es pot recuperar.
Si has detectat condensació, calor excessiva, filtracions o deteriorament en una façana de doble pell, reuneix fotografies, plànols i antecedents de manteniment abans de demanar una solució. Pots sol·licitar una valoració tècnica a través de contacte amb IMFALÚ o consultar alguns dels seus projectes de façanes.
Preguntes freqüents
Una façana de doble pell sempre estalvia energia?
No. Pot reduir la radiació solar i millorar el confort, però el resultat depèn de l’orientació, el vidre, l’ombreig, la ventilació i el control de la climatització. Una cambra mal dissenyada pot augmentar el sobreescalfament.
Cada quant s’ha de revisar una façana de doble pell?
Com a orientació, convé fer una revisió visual anual i una inspecció tècnica periòdica adaptada a l’alçada, l’exposició i l’ús de l’edifici. Després de pluges intenses, reformes o l’aparició de condensacions, és recomanable avançar-la.
Es pot reparar sense substituir tota la façana?
En molts casos sí. La substitució de juntes, vidres, desguassos, lamel·les o segellats pot resoldre el problema. Primer cal determinar si el deteriorament afecta components puntuals o l’estabilitat i la seguretat del sistema complet.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
