Façana ventilada d'alumini a Barcelona

La façana ventilada és un tancament en capes: sobre el mur es col·loca l'aïllament i, separat d'ell per una subestructura, el revestiment exterior —normalment d'alumini o composite (ACM)—. Entre tots dos queda una cambra d'aire que ventila de manera natural, evacua la humitat i redueix la càrrega tèrmica sobre l'edifici. A diferència del mur cortina (autoportant i translúcid), la façana ventilada és un revestiment opac ancorat a l'edifici, amb gran llibertat estètica.

Fem el sistema complet: l'enginyeria del desglossament i els ancoratges, la fabricació del revestiment i la instal·lació de la subestructura i les peces, amb els mitjans d'elevació propis. Així ho vam executar a les oficines Marcove de Sant Cugat del Vallès (7.000 m²), on vam fabricar i instal·lar els murs cortina i els revestiments de façana.

Una façana ventilada ben executada dura dècades, però els ancoratges, les juntes i les fixacions del revestiment requereixen revisió: una peça solta en alçada és un risc per a la via pública. Amb un manteniment de façanes periòdic revisem ancoratges, subestructura i estat del revestiment, i amb la reparació resolem les peces malmeses sense desmuntar el conjunt.

Si el revestiment és d'alumini i ha perdut color, la regeneració del lacat recupera el seu aspecte sense substituir-lo.

Les avaries d'una façana ventilada avisen abans de convertir-se en un problema seriós. Els senyals més freqüents són taques d'humitat o eflorescències a l'interior a prop dels encontres; peces del revestiment despenjades, amb joc o que sonen amb el vent; juntes obertes i segellats esquerdats als remats; corrosió a la cargoleria, escaires o perfils de la subestructura; i reixes de ventilació o drenatges obstruïts per brutícia, fulles o restes d'obra.

Cap dels cinc es resol mirant la façana des del carrer. La humitat viatja per la cambra abans d'aparèixer a dins, així que el punt on es veu la taca rarament és el punt per on entra l'aigua. Localitzar-lo exigeix revisar la cambra, els encontres amb forjats i buits, i l'estat real dels ancoratges.

SATE i ETICS són el mateix sistema amb dos noms: aïllament tèrmic per l'exterior amb acabat continu. Surt més barat —de l'ordre de 60 a 120 €/m² a Barcelona— i s'instal·la ràpid, però l'acabat es fa malbé amb els cops i cal renovar la capa exterior cada cert temps. La façana ventilada parteix de 120 a 250 €/m², és més complexa i necessita subestructura, a canvi de controlar molt millor la humitat, durar més i permetre canviar peces soltes sense tocar el conjunt.

Com a regla pràctica, la ventilada compensa quan es busca durabilitat, substituïbilitat futura, bon control de la humitat o quan el mur suport és molt irregular. El SATE acostuma a guanyar en façanes llises, amb encontres ben resolts i sense problema a fer-los un repàs estètic de tant en tant. I hi ha un tercer camí que gairebé ningú planteja: si el tancament és d'alumini i vidre i la seva estructura està sana, rehabilitar-lo per zones manté la imatge de l'edifici i evita l'obra completa.

Per a una propietat, l'opció més barata rarament és la més rendible: cal mirar la vida útil, el manteniment, si afecta les finestres, l'ocupació de la via pública i la despesa energètica abans i després, no només el preu de l'obra.

Rehabilitar un edifici de mida mitjana amb façana ventilada sol trigar entre 8 i 16 setmanes d'obra, sense comptar projecte, permisos ni fabricació de peces. Si la intervenció es limita a fusteria, vidres o segellats, es pot executar per fases i escurçar molt els terminis, que és el que necessiten les oficines i els hotels que no poden tancar. Un calendari realista va de 2 a 4 setmanes d'inspecció i diagnòstic, de 4 a 8 per a projecte i llicències, de 3 a 6 per comparar ofertes i aprovar la inversió, i de 2 a 4 mesos d'execució. Les urgències per seguretat se salten aquest procés.

El projecte ha de justificar el Codi Tècnic de l'Edificació, en especial el DB-HE d'estalvi d'energia i el DB-HS 1 de protecció davant la humitat, que exigeix un nivell d'impermeabilitat i unes juntes, encontres i desguassos a l'alçada: un revestiment resistent no n'hi ha prou. En façana ventilada, a més, cal comprovar que l'aïllament no deixi buits, controlar els ponts tèrmics i revisar l'estabilitat dels ancoratges, la pressió de vent i la reacció al foc. La cambra, els remats i els talls en forjat no són detalls decoratius: són just on es concentren les errades d'obra.

A això s'hi sumen la ITE, l'Informe d'Avaluació de l'Edifici i les ordenances municipals de bastides i ocupació de via pública. Si es demanaran ajuts, convé revisar la convocatòria abans de moure res: moltes exigeixen sol·licitud prèvia a l'inici de les obres, projecte, certificats energètics abans i després, i no totes les partides del pressupost són subvencionables.