Fabricació i instal·lació de mur cortina a Barcelona

Fabricar a mida comença amb l'aixecament de mesures en obra, el repàs de plànols i la definició de la modulació. Després vénen les decisions de material —perfils, vidres, juntes, ancoratges i acabats— segons les càrregues, l'orientació i la mida dels panys. Aquest ordre importa: una modulació mal resolta o uns ancoratges escassos no s'arreglen després amb segellant.

En el sistema Stick, muntants i travessers arriben a obra per muntar-se i acristalar-se allà mateix. Exigeix més replanteig in situ, però s'adapta bé a geometries complexes i a les toleràncies reals de l'estructura. El sistema modular o Frame es fabrica íntegrament al taller i a la façana hi arriben unitats completes: redueix les operacions en alçada i accelera el muntatge, a canvi d'una precisió mil·limètrica en fabricació, transport i recepció. El sistema Spider ancora el vidre amb ferratges puntuals a una estructura auxiliar i necessita projecte específic: no és intercanviable per un mur cortina convencional.

A les sèries habituals treballem amb muntants de l'ordre de 60 mm i cambres per a vidres de fins a 44 mm, tot i que la mesura final la marca la fitxa tècnica de cada sèrie. El valor U, la composició del vidre i la protecció solar defineixen el comportament tèrmic; l'acristalament i la resolució dels encontres, l'acústic. Des que es validen els plànols, la fabricació sol trigar entre 4 i 8 setmanes, a les quals cal sumar la logística: mitjans d'elevació, permisos, talls d'activitat i muntatge.

Un preu per metre quadrat no diu gairebé res: canvia del tot si es fabrica una façana nova, se substitueixen mòduls, es reposen vidres de gran format o es rehabiliten juntes. Hi influeixen també la complexitat dels encontres, el nombre de plantes, l'accessibilitat i si l'edifici continua en ús durant els treballs.

Perquè dues ofertes siguin comparables, han de detallar el sistema existent o proposat (Stick, modular, tapeta, silicona estructural o Spider), la composició del vidre —seguretat, control solar, cambra—, l'estat de perfils, juntes, drenatges i ancoratges, els mitjans d'accés previstos, la retirada i gestió del material desmuntat, les proves d'estanquitat de comprovació, l'acabat de l'alumini i la seva compatibilitat amb l'existent, i el termini, les garanties i les mesures de seguretat.

En una rehabilitació no sempre convé desmuntar tota la façana. Si els ancoratges i els perfils principals estan sans, acostuma a sortir més a compte canviar vidres, juntes i segellats o retornar el color a l'alumini, combinant la reparació amb la regeneració del tancament segons el seu estat real.

Dissenyar una façana nova o intervenir en una d'existent obliga a complir el Codi Tècnic de l'Edificació: el DB-HS 1 per a la protecció davant la humitat i el DB-SUA per a la seguretat d'utilització, a més de comprovar la resistència al vent, les prestacions tèrmiques i acústiques i el comportament davant el foc. La norma europea de referència per a façanes lleugeres és la UNE-EN 13830.

Justificar aquest compliment no es fa amb una descripció comercial: cal acreditar prestacions, compatibilitat de materials i solucions d'encontre, i deixar per escrit les proves i els controls. En edificis ja construïts hi entren a més la ITE i l'Informe d'Avaluació de l'Edifici, i en obres de rehabilitació convé revisar la convocatòria d'ajuts vigent abans de definir l'abast.