Els tipus de vidre per a façana més adequats solen reunir seguretat, aïllament tèrmic i control solar. En un edifici d'oficines de Barcelona, per exemple, un doble vidre amb vidre de baixa emissivitat pot reduir les pèrdues de calor. Si l'orientació és sud o oest, probablement també necessitaràs control solar. L'elecció ha de partir del sistema de façana, l'exposició i les prestacions exigides, no únicament del seu aspecte exterior.
Què cal comparar abans de triar
En una façana envidrada, el vidre treballa juntament amb l'alumini, els segellats, les juntes i els ancoratges. Canviar una composició sense revisar el conjunt pot causar condensacions, sobreescalfament, filtracions o incompatibilitats amb els perfils existents.
Per comparar solucions amb criteri, revisa aquests cinc paràmetres:
- Seguretat: comprova la resistència a l'impacte, el risc de caiguda i què passa quan es trenca el vidre.
- Transmitància tèrmica (valor U): com més baixa sigui, menys calor travessa el vidre.
- Factor solar (g): mostra quanta energia solar entra a l'edifici i ajuda a valorar el risc de sobreescalfament.
- Transmissió lluminosa: indica el percentatge de llum natural que passa a l'interior.
- Aïllament acústic: s'expressa en decibels (dB); és especialment rellevant al costat de carrers i vies amb trànsit intens.
Comprova també el gruix, la mida de cada peça, la pressió del vent, l'orientació i l'estat general de la façana. En un mur cortina antic, la solució més eficient no sempre consisteix a substituir tots els vidres. De vegades n'hi ha prou amb reparar juntes, millorar els drenatges o regenerar els acabats.
Per a una primera comparació, no n'hi ha prou amb demanar “un vidre 4+ cambra + 4”. Exigeix la fitxa completa: composició, posició de les capes, tipus de gas, valor Ug del vidre, valor Uw del buit complet, factor solar, transmissió lluminosa, aïllament acústic i classificació de seguretat. L'oferta ha d'indicar si inclou desmuntatge, gestió de residus, mitjans auxiliars i proves finals.
Vidre temperat, laminat o tots dos: quin ofereix més seguretat?
El vidre temperat se sotmet a un tractament tèrmic que n'augmenta la resistència mecànica i tèrmica. Quan es trenca, es fragmenta en trossos petits i redueix el risc de talls. És habitual en panys exposats a cops o a variacions importants de temperatura.
La seva principal limitació és que s'ha de mecanitzar abans del tremp. Després no es pot tallar ni foradar i, si es trenca, perd tota la capacitat residual de tancament. Per això no sempre és la millor opció quan el vidre es troba en una posició amb risc de caiguda.
El vidre laminat està format per dues o més llunes unides mitjançant una o diverses làmines, normalment de PVB. Quan es trenca, els fragments queden adherits a aquesta intercalària. D'aquesta manera manté una barrera davant del pas de persones, la caiguda d'objectes i determinades intrusions.
A les façanes, el més habitual en zones amb risc d'impacte o despreniment és utilitzar composicions laminades de seguretat. En certs casos es combina vidre temperat i laminat, però la composició final s'ha de justificar segons l'ús, les dimensions i la ubicació del pany. Consulta les solucions de vidre de seguretat per a façanes abans de decidir per catàleg.
En baranes, ampits, portes i panys situats al costat de recorreguts de vianants, la retenció després del trencament és especialment important. L'elecció s'ha de relacionar amb el risc real i amb les exigències del DB-SUA, no amb el gruix aparent de la lluna.
Aïllament tèrmic: el paper del doble vidre
El vidre aïllant, conegut també com a doble o triple vidre, incorpora dues o més llunes separades per una cambra estanca. Les cambres habituals tenen entre 12 i 20 mm i es poden omplir amb argó, un gas que millora el comportament tèrmic respecte d'una cambra d'aire convencional.
Una composició orientativa de doble vidre amb baixa emissivitat i argó pot assolir valors Ug propers a 1,0-1,4 W/m²K. El valor final depèn del gruix, la cambra i el tractament. El valor U de la façana completa serà superior al del vidre, ja que inclou perfils, separadors i ponts tèrmics.
El vidre de baixa emissivitat incorpora una capa molt fina d'òxids metàl·lics que reflecteix part de la radiació infraroja cap a l'interior. Ajuda a conservar la temperatura a l'hivern i pot millorar el confort al costat de la façana. No l'has de confondre automàticament amb un vidre de control solar: tots dos tractaments es poden combinar, però responen a problemes diferents.
El triple vidre millora l'aïllament, tot i que també afegeix pes, gruix i cost. En una rehabilitació de mur cortina cal confirmar que els perfils, les grapes i els ferratges admeten la nova càrrega. Si no es comprova, una millora teòrica pot acabar provocant deformacions o problemes de funcionament.
Com a ordre de magnitud, una lluna senzilla pot presentar un Ug proper a 5,7 W/m²K, mentre que un doble vidre de baixa emissivitat es pot situar al voltant d'1,1-1,4 W/m²K. Això no implica que el consum de l'edifici s'hagi de reduir en el mateix percentatge. També hi influeixen la superfície envidrada, els perfils, la ventilació, la climatització i el comportament dels usuaris.
Control solar: quan interessa un vidre selectiu
El vidre de control solar redueix l'entrada de radiació i limita l'escalfament interior. Sol incorporar capes amb òxids metàl·lics i pot oferir una relació equilibrada entre factor solar i transmissió lluminosa. És útil en façanes amb molta superfície envidrada i càrregues elevades de climatització.
El factor solar g permet comparar alternatives: un valor baix deixa passar menys energia solar. Com a referència de projecte, les composicions amb un g aproximat de 0,25-0,40 poden ser interessants en orientacions molt exposades. Tanmateix, no existeix un valor correcte per a tots els edificis. Reduir massa l'entrada solar pot augmentar la necessitat d'il·luminació artificial o de calefacció a l'hivern.
L'orientació ajuda a afinar l'elecció:
- Nord: sol interessar una transmissió lluminosa alta i un aïllament de baixa emissivitat, perquè la radiació directa és menor.
- Est: rep el sol del matí; cal valorar l'enlluernament i els guanys tèrmics en determinades èpoques.
- Sud: convé estudiar un control solar eficaç juntament amb proteccions exteriors o interiors.
- Oest: és una de les orientacions més exigents a l'estiu, a causa del sol baix de la tarda. Revisa atentament l'enlluernament i la climatització.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana, el control solar s'ha d'estudiar juntament amb el clima, l'ús de l'edifici i els horaris d'ocupació. Un hotel, una oficina i un habitatge no tenen el mateix patró de demanda.
Les proteccions exteriors solen ser més eficaces que les interiors perquè intercepten la radiació abans que travessi el vidre. En oficines amb llocs de treball propers a la façana, convé simular l'enlluernament i comprovar la posició de les pantalles, persianes i lluminàries abans d'escollir un vidre molt reflectant.
Vidres reflectants, extraclar i serigrafiats
Els vidres reflectants porten capes que retornen part de la radiació solar i modifiquen l'aspecte exterior. Poden aportar privacitat durant el dia, tot i que l'efecte depèn de la il·luminació interior i exterior. També has de revisar el risc de reflexos molestos cap a edificis propers o vies de circulació.
El vidre extraclar redueix la tonalitat verdosa habitual del vidre float i ofereix una percepció més neutra dels colors. Pot interessar en projectes en què la transparència i la uniformitat visual siguin prioritàries. Per si sol, això sí, no millora l'aïllament tèrmic.
El vidre serigrafiat o esmaltat incorpora un patró o una capa ceràmica que es fixa mitjançant calor. Serveix per controlar la visió, crear una composició arquitectònica i, en certs dissenys, reduir part de la radiació. La distribució del dibuix s'ha d'estudiar perquè afecta la transmissió lluminosa i la lectura de la façana.
En substitucions parcials, la diferència de tonalitat pot resultar més visible que la diferència de prestacions. Demana una mostra o una prova de pany, sobretot si la façana té vidres de control solar instal·lats fa anys i el fabricant ja no ofereix la mateixa capa.
Què canvia segons el sistema de façana
No es tria igual un vidre per a un mur cortina que per a una façana envidrada amb fixacions puntuals. En un mur cortina d'alumini, el vidre es col·loca dins d'una retícula de muntants i travessers. El sistema ha d'assumir el pes, les dilatacions i l'evacuació de l'aigua.
En un sistema de mur cortina de vidre, la continuïtat visual té més pes, però també són crítics els segellats, les juntes i la compatibilitat entre silicones, intercalàries i perfils. El structural glazing requereix adhesius i procediments específics; no consisteix simplement a substituir peces.
Una façana envidrada pot incorporar panys fixos, practicables, portes o zones opaques. Cada trobada modifica l'estanquitat i el rendiment. Abans de demanar pressupost, reuneix plànols, composició actual, mides i fotografies dels punts conflictius.
En un mur cortina, els drenatges de la cambra de pressió han de quedar lliures i connectats. Una junta exterior aparentment correcta no resol una cambra obstruïda, un ampit mal col·locat o un travesser deformat. Si hi ha filtracions, localitza primer el recorregut de l'aigua abans de segellar tota la façana.
Normativa i documentació que cal revisar
A Espanya, la solució ha de complir les exigències aplicables del Codi tècnic de l'edificació, sobretot les relacionades amb la seguretat d'utilització, la salubritat, l'estalvi d'energia i la protecció davant del soroll. El Codi tècnic de l'edificació ofereix el marc normatiu i els seus documents bàsics actualitzats.
El DB-HE afecta la demanda i el consum energètic; el DB-HS1 es relaciona amb la protecció davant de la humitat; el DB-HR tracta l'aïllament acústic, i el DB-SUA inclou criteris de seguretat d'utilització. L'exigència concreta depèn de l'edifici, el seu ús, la zona climàtica i l'abast de la intervenció.
El DB-HS1 obliga a resoldre l'exposició a l'aigua mitjançant detalls de juntes, trobades, ampits, drenatges i segellats. Canviar el vidre no corregeix per si sol una façana que no evacua correctament l'aigua. En una rehabilitació energètica, el tècnic també ha de justificar la solució global del tancament i els seus ponts tèrmics.
En edificis existents també poden ser rellevants la ITE, l'Informe d'avaluació de l'edifici i la documentació de manteniment. La ITE sol detectar lesions visibles, però no substitueix un projecte o una memòria tècnica quan la intervenció afecta la seguretat, l'estanquitat o les prestacions energètiques.
El Reial decret 853/2021 regula programes d'ajuda a la rehabilitació residencial i l'habitatge social, inclosos els vinculats a la millora energètica. Les convocatòries les gestionen les comunitats autònomes i poden exigir projecte, certificat energètic abans i després, acord de la comunitat, llicència i justificació d'obra. Revisa els requisits vigents a Habitatge de la Generalitat abans de tancar el calendari.
Com a referència per planificar, un diagnòstic pot requerir entre una i tres setmanes. La definició tècnica i la sol·licitud d'ofertes poden ocupar entre dues i quatre setmanes, mentre que la fabricació del vidre sol trigar aproximadament entre quatre i vuit setmanes des de la validació. En una comunitat, afegeix-hi el temps de convocatòria, aprovació i possibles permisos municipals. Són referències de planificació, no terminis contractuals.
Per a una comunitat o un property manager, l'informe tècnic de façana permet ordenar patologies, prioritats i costos abans d'intervenir. Després, el manteniment preventiu ajuda a controlar segellats, drenatges, fixacions i peces deteriorades.
Com preparar una intervenció sense bloquejar l'edifici
Abans de contractar, fes un inventari per façana: orientació, nombre de panys, dimensions aproximades, accessos, vidres trencats, juntes obertes i zones amb condensació. En oficines i hotels, registra també els horaris de menor ocupació i les restriccions per a plataformes elevadores.
Divideix l'actuació en fases. Una prova pilot d'un o dos mòduls permet comprovar el color, els reflexos, l'ajust, l'obertura, l'estanquitat i l'acceptació dels usuaris abans de fabricar tota la comanda. En edificis ocupats, aquesta prova evita repetir una solució que després generi queixes per soroll, calor o enlluernament.
El pressupost hauria de separar diagnòstic, mitjans auxiliars, desmuntatge, subministrament, col·locació, segellats, transport, residus i proves. Demana garanties diferenciades per al vidre, les unitats aïllants, els segellants i la mà d'obra. Una garantia genèrica dificulta reclamar quan apareix condensació entre les llunes o es desenganxa una junta.
La meva recomanació per a una façana existent
Si l'edifici té un mur cortina funcional però amb vidre antic, començaria per un diagnòstic, no per una substitució general. Cal mesurar o estimar la composició actual, localitzar filtracions, revisar juntes i valorar si els perfils suporten un vidre més pesant.
Com a criteri pràctic, la solució més equilibrada sol ser un doble vidre amb baixa emissivitat, cambra d'argó i vidre laminat de seguretat quan hi hagi risc d'impacte o caiguda. En orientacions sud i oest hi afegiria control solar, comprovant sempre la transmissió lluminosa i el risc d'enlluernament.
Quan el problema és un pany trencat, una junta oberta o una entrada d'aigua localitzada, l'actuació adequada pot ser una reparació de façana, no una rehabilitació completa. IMFALÚ treballa en manteniment, reparació, regeneració i rehabilitació de façanes d'alumini i vidre; fabrica, instal·la, manté i rehabilita mur cortina, lluernaris i façanes ventilades d'alumini i vidre.
L'empresa, amb seu a Cornellà de Llobregat, reuneix un equip amb més de 30 anys d'ofici i més de 150 edificis intervinguts, amb uns 300.000 m² de façana. Entre els seus treballs figuren el WTC Cornellà, on actua des del 2013, l'edifici Ski de l'hotel Meliá, amb 13.500 m², Parc Vallsolana a Sant Cugat, Torre Tarragona i l'Hotel Roselló.
Per a administradors de finques, hotels, oficines, arquitectes i property managers de Barcelona i l'àrea metropolitana, triar el vidre és només una part del treball. La decisió ha d'encaixar amb el sistema existent, la normativa, el manteniment futur i el pressupost. Pots sol·licitar una valoració tècnica a través de contacte o consultar els projectes d'IMFALÚ. Abans de fixar la composició definitiva, convé revisar també les estratègies d'estalvi energètic en façana.
Preguntes freqüents
Quins tipus de vidre per a façana redueixen millor el sobreescalfament a Barcelona?
El vidre de control solar selectiu sol oferir un bon equilibri entre l'entrada de llum i la reducció dels guanys tèrmics, especialment en orientacions sud i oest. Convé definir-ne el factor solar (g) i la transmissió lluminosa mitjançant un estudi energètic, en lloc de triar només pel color del vidre.
Quan convé instal·lar vidre laminat en una façana d'alumini i vidre?
El vidre laminat és recomanable quan cal seguretat davant d'impactes, risc de caiguda o un aïllament acústic més gran, ja que manté la unió mitjançant una làmina encara que es trenqui. En zones accessibles o amb risc de lesions, el projecte ha de verificar les exigències del CTE i la classificació d'impacte aplicable.
Quin vidre de façana necessites per millorar l'aïllament acústic davant del trànsit?
Per reduir el soroll exterior sol funcionar millor un doble vidre asimètric, amb gruixos diferents i una cambra de 16 a 20 mm, combinat amb vidre laminat acústic. El resultat també depèn de les juntes, els perfils i les trobades; demana una fitxa amb el valor Rw i no només amb el gruix del vidre.
És millor triar doble o triple vidre per a una façana a Barcelona?
El triple vidre pot millorar la transmitància tèrmica, però no sempre compensa el seu pes, cost i exigència més grans sobre els ferratges; en moltes façanes de Barcelona, un doble vidre de baixa emissivitat ben dimensionat ofereix un rendiment equilibrat. La solució s'ha de comprovar segons el CTE DB-HE, l'orientació, la superfície envidrada i el sistema d'alumini.
Quins tipus de vidre per a façana ajuden a evitar condensacions a l'hivern?
El vidre de baixa emissivitat manté més calenta la cara interior i redueix el risc de condensació superficial, sempre que el marc i la instal·lació tinguin un trencament de pont tèrmic adequat. Com a referència pràctica, una humitat interior propera al 50 % i una ventilació correcta ajuden a limitar les condensacions, però el càlcul ha de considerar els ponts tèrmics del conjunt.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
