Els tipus de mur cortina es diferencien sobretot pel seu sistema de muntatge: stick, unititzat o semi-unititzat. L'acabat exterior també marca la diferència. Aquí tractem la perfileria vista i la silicona estructural.
Per encertar, valora l'alçada de l'edifici, la seva geometria i l'exposició al vent. L'aïllament, l'accés per al manteniment i l'ús de l'immoble pesen molt. En rehabilitació, la clau està a partir de l'estat real d'ancoratges, juntes, vidres i desguassos.
A IMFALÚ treballem cada dia en mur cortina a Barcelona. Per al context complet: què és un mur cortina.
Què és exactament un mur cortina
Un mur cortina és una façana lleugera i no portant. Va col·locada per davant de l'estructura resistent de l'edifici. Sol combinar perfils d'alumini, vidre i juntes o segellats.
El seu pes propi i l'empenta del vent es transmeten als forjats mitjançant ancoratges. Que sigui autoportant no significa que puguis ignorar l'estructura.
La façana ha d'absorbir els moviments de l'edifici. Ha de controlar l'entrada d'aigua i aire, limitar les pèrdues tèrmiques i garantir la seguretat davant d'impactes.
El disseny ha de complir les exigències del Codi Tècnic de l'Edificació. Això afecta la salubritat, l'estalvi energètic, la seguretat d'utilització i les accions del vent.
En despatxos i hotels, el vidre aporta llum natural i una imatge neta. Però una gran superfície acristallada porta problemes. Augmenta la radiació solar, l'enlluernament i les càrregues de climatització. Per això, tria bé el vidre, la protecció solar i les obertures.
Pas 1: identifica el sistema de muntatge
Sistema stick: flexible i adaptable
El sistema stick s'acobla peça a peça a l'obra. Primer fixes els muntants verticals a l'estructura. Després col·loques els travessers horitzontals i, al final, els vidres, panells, juntes i tapetes.
El seu gran avantatge és l'adaptació. Permet corregir mesures i toleràncies durant la instal·lació.
És molt útil quan rehabilites un edifici i els plànols no reflecteixen la realitat. També funciona bé en façanes amb geometries irregulars, mòduls diferents o accessos complicats.
L'inconvenient és la durada dels treballs. Hi ha més operacions en alçada i major dependència de la meteorologia. Tens més unions per revisar a l'obra.
Com a orientació, un quadre instal·la entre 20 i 50 m² al dia. El rendiment canvia segons la modulació, els mitjans auxiliars i la complexitat de l'edifici.
Per a una rehabilitació parcial, el stick ofereix un avantatge pràctic. Permet actuar en sectors concrets sense desmuntar tota la façana. A la pràctica, comprova que els perfils i ancoratges existents admeten la solució prevista.
Sistema unititzat o frame: rapidesa i control de fabricació
En el sistema unititzat, o frame, els mòduls es fabriquen i acristallen al taller. Cada unitat arriba a l'obra gairebé acabada. Després s'enganxa als ancoratges col·locats abans als forjats.
Fabricar en un entorn controlat millora la repetitivitat. Redueix els residus i limita el segellat en alçada. En edificis de gran superfície i modulació regular, el muntatge avança ràpid.
Com a referència, el rendiment pot situar-se entre 100 i 250 m² diaris. Això exigeix tenir ben resolta la logística i la grua.
A canvi, necessites una fase de mesura i disseny molt precisa. Les toleràncies de l'estructura, el transport i l'hissat condicionen el resultat.
Si l'edifici té irregularitats, ajustar sobre el terreny surt car i complicat. És una solució habitual en torres d'oficines i edificis de nova construcció.
En una façana existent només té sentit si la geometria permet una modulació repetitiva. La intervenció ha de comptar amb suficient espai i planificació.
Sistema semi-unititzat: un punt intermedi
El semi-unititzat combina una retícula muntada a l'obra amb mòduls prefabricats. Aquests incorporen part del vidre o del tancament.
La idea és reduir operacions en alçada sense perdre la capacitat d'ajust del stick. Pot encaixar en projectes amb certa repetició de mòduls.
Sol usar-se quan hi ha encontres, cantonades o toleràncies que exigeixen adaptació a l'obra. No és una solució universal.
Estudia'l amb plànols de modulació, detalls d'ancoratge i una seqüència de muntatge realista. Així evitaràs sorpreses a l'obra.
Pas 2: decideix com vols que es vegi la façana
Perfileria vista i tapetes
En aquest acabat es veuen els perfils d'alumini i les tapetes des de l'exterior. El resultat marca una retícula ordenada. Permet substituir components amb relativa facilitat si el sistema està ben documentat.
Les juntes exteriors i les tapetes pateixen la radiació solar, la pluja i la brutícia. Per això, revisar gomes, segellats, fixacions i drenatges ha de formar part del pla de conservació.
Una tapeta deformada o una junta vella pot afavorir l'entrada d'aigua. Això passa encara que el vidre sembli estar en bon estat.
Silicona estructural o vidre rasante
A la silicona estructural, el vidre es fixa al bastidor amb un adhesiu. Des de l'exterior es veu una superfície més contínua. Els perfils queden ocults, excepte en algunes juntes o encontres.
L'estètica és més uniforme, però reparar-lo requereix conèixer el sistema exacte. Necessites saber els productes compatibles i el procediment de substitució. No n'hi ha prou amb aplicar silicona convencional sobre un segellat vell.
Has de comprovar adherències, suports, imprimacions i dimensions del vidre. Quan procedeixi, consulta la documentació del fabricant.
En tots dos acabats, la imatge exterior no determina el rendiment per si sola. L'estanquitat depèn de la continuïtat de juntes i cambres de drenatge. També influeixen els tallaaigües, els encontres amb forjats i la correcta evacuació de l'aigua.
Pas 3: comprova el vidre, les obertures i el control solar
El vidre pot ser doble o triple, baix emissiu, amb control solar, laminat o temprat. També pots combinar aquestes prestacions. L'elecció ha de respondre a l'orientació, l'ús interior i el soroll exterior. Pensa en el risc d'impacte i les necessitats de seguretat.
No comparis només la transmissància tèrmica del vidre. Revisa la transmissància del conjunt de façana i el factor solar. Importa el comportament dels perfils i separadors. L'IDAE ofereix criteris sobre eficiència energètica que ajuden a interpretar aquestes decisions.
Les fulles practicables poden ser projectants, paral·leles o portar altres ferratges integrats. Una obertura projectant desplaça cap a fora la part superior o inferior de la fulla.
Una paral·lela separa la fulla del pla de façana i manté una obertura més uniforme. Has de verificar la limitació d'obertura, la neteja i l'evacuació de l'aigua. Comprova la compatibilitat amb la ventilació i la seguretat.
En edificis amb grans guanys solars, una protecció exterior sol ser més eficaç. Intentar resoldre-ho tot amb el vidre no sempre és la millor idea.
Una façana de doble pell afegeix una cambra entre dues envolupants i pot incorporar ventilació controlada. Això augmenta la complexitat d'accessos, neteja, foc i manteniment.
Pas 4: revisa normativa i riscos abans de decidir
La solució ha de justificar-se conforme al projecte i a la normativa aplicable. Entre altres aspectes, has de comprovar el següent:
- Comprova les accions del vent, el pes propi, les deformacions i els ancoratges.
- Permeabilitat a l'aire i estanquitat.
- Aïllament tèrmic continu i control rigorós de condensacions.
- Seguretat davant d'impactes.
- Reacció i resistència al foc en tots els encontres, sectors i passos entre plantes.
- Evacuació correcta de l'aigua, estat dels drenatges i segellats perimetrals.
- Accessibilitat per a neteja, inspecció i substitució de peces.
En edificis existents, la ITE o l'informe d'avaluació detecten lesions visibles. Però no sempre substitueixen una revisió específica del mur cortina.
Si hi ha filtracions, sorolls, condensacions o vidres amb jocs, demana un informe tècnic de façana abans de pressupostar la substitució completa. No et llancis a canviar-ho tot sense dades.
El Reial Decret 853/2021 regula alguns programes d'ajuda a la rehabilitació residencial i a l'eficiència energètica. La seva aplicació depèn de la convocatòria i del tipus d'edifici.
Per a Catalunya, consulta les ajudes vigents a Habitatge de la Generalitat. No donis per vàlida una subvenció només perquè aparegui en una publicació antiga.
Matriu ràpida per triar sistema
| Situació del projecte | Opció que sol encaixar | Motiu principal |
|---|---|---|
| Rehabilitació amb buits i toleràncies variables | Stick | Ajust peça a peça a l'obra |
| Torre amb mòduls repetitius i termini molt ajustat | Unititzat | Prefabricació i muntatge ràpid |
| Edifici mitjà amb repetició parcial | Semi-unititzat | Equilibri entre rapidesa i adaptació |
| Imatge de retícula marcada i manteniment accessible | Perfileria vista | Components visibles i registrables |
| Imatge de vidre continu | Silicona estructural | Perfils ocults des de l'exterior |
| Façana molt exposada al sol | Vidre de control solar i protecció exterior | Menor guany tèrmic i enlluernament |
| Edifici amb incidències recurrents d'aigua | Diagnòstic previ | Localitzar juntes, drenatges i encontres |
Els preus no haurien de comparar-se com una xifra fixa per metre quadrat. El cost depèn del vidre, l'alçada i els mitjans auxiliars. També influeixen la retirada d'elements, la logística, els ancoratges i el treball per fases.
Com a ordre de magnitud, una intervenció pot costar des de diversos centenars d'euros per m² en actuacions senzilles. En rehabilitacions complexes se supera àmpliament aquesta xifra.
Només una inspecció i una mesura permeten concretar el pressupost. Sense això, vas a les palpentes.
Pas 5: planifica el manteniment des del primer dia
Una façana acristallada necessita conservació encara que no presenti danys visibles. Convé fer una revisió visual anual i una comprovació tècnica periòdica. Per exemple, cada tres a cinc anys, o abans en edificis molt exposats.
Aquestes revisions ajuden a detectar juntes esquerdes, corrosió en fixacions i obstruccions de drenatge. També revelen jocs i deteriorament d'acabats.
La freqüència ha d'augmentar després de temporals, obres properes o moviments de façana. Si apareixen filtracions, també has de revisar abans.
Porta un registre amb fotografies, zones revisades, productes emprats i vidres substituïts. Aquest historial evita reparacions improvisades. Facilita la gestió a l'administrador de finques o property manager.
Pots organitzar una estratègia de manteniment preventiu de façanes. Reserva el manteniment correctiu per a les incidències que realment ho requereixin.
Quan es trenca un panell de vidre, la reposició ha de respectar composició, gruix, pes i color. També les seves prestacions de seguretat i sistema de fixació. Pots consultar el servei de reparació i reposició de vidres.
Què pot fer IMFALÚ en una façana existent
IMFALÚ treballa des de Cornellà de Llobregat en el manteniment, reparació i rehabilitació de façanes d'alumini i vidre. La seva zona d'actuació és Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Fabrica, instal·la, manté i rehabilita mur cortina, lluernaris i façanes ventilades d'alumini i vidre. El seu camp és la intervenció sobre edificis existents.
L'empresa acumula 30 anys d'experiència. Compta amb més de 150 edificis intervinguts i al voltant de 300.000 m² de façana.
Entre els seus treballs figuren el WTC Cornellà, on actua des de 2013, o l'hotel Meliá. També han intervingut a l'Edifici Ski, amb 13.500 m², i a Parc Vallsolana a Sant Cugat des de 2016.
Un altre exemple és Torre Tarragona, amb 10.000 m². L'empresa ha intervingut a l'Hotel Roselló i va rebre el premi Facility MS 2018.
Per a un administrador de finques, un arquitecte o un gestor d'oficines, el primer pas és documentar l'estat de la façana. Has de prioritzar riscos i separar les reparacions urgents de les actuacions de regeneració.
Consulta els projectes de IMFALÚ o sol·licita una valoració per al teu edifici des de la pàgina de contacte. Estudiarem el teu cas.
Preguntes freqüents
Tipus de mur cortina: quin sistema convé triar per accelerar la fase d'obra?
El mur cortina modular o cel·lular redueix fins a un 40% el temps d'instal·lació respecte al sistema tradicional stick, ja que els mòduls arriben prefabricats de fàbrica llestos per a ancorar a l'estructura.
Quins requisits del Codi Tècnic de l'Edificació he de complir en instal·lar un mur cortina a Barcelona?
Has de justificar el compliment del DB-HE1 (limitació de demanda energètica) i del DB-HR (protecció davant del soroll), la qual cosa sol exigir vidres dobles amb cambra d'argó de com a mínim 12 mm i capa de baix emissiu.
Cada quant temps he de revisar les juntes de silicona i l'estanquitat d'una façana d'alumini i vidre?
Et recomano realitzar una inspecció visual i d'estanquitat cada 3 o 5 anys, comprovant l'estat de les gomes EPDM i la silicona estructural per evitar infiltracions d'aigua per degradació tèrmica.
Quina configuració de mur cortina ofereix major aïllament acústic en una avinguda amb trànsit dens?
Un sistema amb trencament de pont tèrmic i vidre laminar acústic (PVB acústic) de 6+6 mm ofereix la millor atenuació, reduint fins a 35 decibels el soroll exterior davant d'un vidre monolític estàndard.
Puc integrar finestres practicables ocultes en un mur cortina sense comprometre l'estructura?
Sí, però has de preveure una sobrecàrrega addicional del 15% en l'estructura portant i assegurar que els perfils d'alumini compleixen la norma UNE-EN 14351-1 per a finestres integrades en façana.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
