Què és un mur cortina: una façana lleugera, autoportant i no estructural que s’instal·la per davant de l’estructura resistent de l’edifici. Suporta el seu propi pes i les accions del vent, però no rep les càrregues de forjats, pilars ni cobertes. El més habitual és combinar perfils d’alumini, vidre i juntes, de manera que els esforços es transmetin als cantells dels forjats mitjançant ancoratges.
Si busques saber què és un mur cortina, la definició és senzilla. Diagnosticar-ne l’estat, en canvi, requereix més atenció. Una entrada d’aigua, una junta endurida o un vidre amb condensació poden semblar problemes aïllats, encara que sovint revelen una fallada de disseny, l’envelliment dels materials o un manteniment insuficient. En aquest article veuràs quins senyals convé vigilar, quines en són les causes més freqüents i quines solucions tenen sentit.
A IMFALÚ treballem cada dia en mur cortina a Barcelona.
Com funciona una façana de mur cortina?
El sistema està format per muntants verticals i travessers horitzontals que creen una retícula. Sobre aquesta retícula es col·loquen plafons de vidre, panells opacs o elements practicables. El conjunt ha de controlar quatre agents: aigua, aire, vent i transmissió tèrmica.
L’aigua no hauria de quedar a mercè d’una única junta exterior. Els sistemes ben dissenyats incorporen cambres, drenatges i desguassos per conduir la pluja cap a l’exterior. Si aquests recorreguts s’obstrueixen o una junta deixa de funcionar, apareixen taques, degoteigs i danys en les trobades amb els forjats.
El comportament tèrmic depèn del vidre, la mida dels perfils, els separadors, les juntes i el trencament de pont tèrmic (RPT). Aquesta solució introdueix un material de baixa conductivitat entre les parts interior i exterior del perfil d’alumini, de manera que redueix el pas del fred i de la calor. Per si sola no transforma una façana antiga en eficient. Cal estudiar el sistema complet.
Com a referència, un vidre doble de baixa emissivitat pot tenir una transmitància tèrmica aproximada d’1,0-1,3 W/m²K. Un vidre monolític antic, en canvi, pot superar àmpliament els 5 W/m²K. Són valors orientatius dels envidraments, no de la façana completa. El resultat real també depèn dels perfils, les juntes, els ponts tèrmics, l’orientació i la proporció d’obertures.
Primers senyals que el mur cortina té un problema
Una inspecció visual des de l’interior i l’exterior ajuda a localitzar indicis, encara que no substitueix una revisió tècnica. Fixa’t en aquests senyals:
- Gotes, cercles o taques al costat de travessers, pilars i trobades amb forjats.
- Juntes clivellades, desenganxades, enganxoses o amb pèrdua d’elasticitat.
- Vidres entelats entre cambres, fissures o peces que vibren amb el vent.
- Condensació recurrent en perfils, cantonades o zones pròximes als vidres.
- Tapetes desplaçades, cargols rovellats i perfils amb deformacions.
- Sorolls d’aire, xiulets o corrents prop de juntes i trobades.
- Obertures que freguen, no tanquen bé o deixen folgances.
Els senyals que una façana necessita manteniment serveixen per ordenar aquesta primera revisió. Si l’aigua arriba a falsos sostres, instal·lacions elèctriques o zones ocupades, convé actuar amb prioritat. Aplicar silicona des de l’interior rarament resol l’origen.
Patologies habituals: causes i solucions
Filtracions d’aigua
Són un dels avisos més habituals. Poden ser degudes a juntes envellides, drenatges obstruïts, segellats mal executats, moviments diferencials o trobades defectuoses entre el mur cortina i altres elements de l’envolupant.
La solució comença per localitzar el recorregut de l’aigua, no per segellar el punt on apareix la taca. Una revisió de juntes, aiguafons, cambres i desguassos es pot completar amb proves d’estanquitat. Després es decideix si cal netejar els drenatges, substituir juntes, renovar segellats o reparar una trobada constructiva.
Trencament o pèrdua de juntes
Les juntes de silicona, EPDM i altres elastòmers suporten radiació ultraviolada, canvis de temperatura, contaminació i moviments de la façana. Amb el temps poden perdre elasticitat, separar-se del suport o presentar fissures. En aquest estat deixen de garantir l’estanquitat davant l’aigua i l’aire.
Per tornar a segellar cal retirar el material deteriorat, preparar correctament els suports i comprovar la compatibilitat entre el segellant, el vidre, l’alumini i les juntes existents. Posar una capa nova sobre una junta vella sol ocultar el problema durant poc temps.
Condensació en perfils o vidres
La condensació apareix quan una superfície assoleix una temperatura inferior al punt de rosada de l’aire interior. Pot indicar una humitat ambiental elevada, una ventilació insuficient, un vidre amb prestacions limitades o un pont tèrmic en perfils i trobades.
Abans de canviar tots els vidres convé mesurar la temperatura superficial, la humitat relativa i les condicions d’ús. Si la condensació és entre les dues fulles del vidre aïllant, la cambra ha perdut estanquitat i normalment caldrà substituir la unitat envidrada.
Vidres trencats o inadequats
Un vidre fissurat requereix una intervenció ràpida, especialment en plantes superiors o zones de pas. La reposició ha de respectar les dimensions, el gruix, la composició, el pes i les prestacions de l’envidrament original. També cal comprovar si correspon instal·lar vidre laminat o trempat de seguretat davant d’impactes.
No convé canviar un plafó sense revisar abans els calçadors, les juntes i les pressions del sistema. Un vidre adequat, si està mal calçat o la perfileria l’ha forçat, es pot tornar a trencar.
Deformacions, vibracions i ancoratges
El vent genera pressions i succions que la retícula ha de transmetre als ancoratges. Si apareixen moviments anòmals, sorolls o desalineacions, pot existir un problema de fixació, corrosió, toleràncies de muntatge o deformació de l’estructura de l’edifici.
En aquests casos no n’hi ha prou amb actuar sobre l’acabat visible. Un informe tècnic ha de revisar ancoratges, unions, folgances i capacitat de moviment. IMFALÚ realitza informes tècnics per ajudar administradors de finques, property managers i responsables d’edificis a definir la intervenció necessària.
Sistemes de mur cortina: quina diferència hi ha entre Stick i Frame
El Sistema Stick es munta principalment a l’obra. Primer es fixen els muntants i els travessers; després s’hi incorporen els vidres, els panells, les juntes i les tapetes. Ofereix flexibilitat per a determinades geometries i rehabilitacions, encara que exigeix més operacions en altura i un control minuciós de cada unió.
El Sistema Frame o Unititzat utilitza mòduls prefabricats i envidrats al taller. A l’obra es col·loquen i es connecten entre si. Això pot reduir els temps de muntatge i millorar la repetibilitat. Com a orientació, un mòdul es pot instal·lar en minuts, però el termini total depèn dels accessos, els mitjans auxiliars, el ritme de subministrament, els permisos i la complexitat de l’edifici.
També hi ha dues solucions que es distingeixen pel seu aspecte exterior. En el sistema de perfileria vista, una tapeta cobreix les unions i queda visible des de fora. En el sistema de silicona estructural, el vidre es fixa mitjançant un adhesiu estructural i els perfils queden ocults, amb una imatge exterior més contínua. Aquesta última solució exigeix càlcul, control de fabricació i una execució especialment rigorosa.
Quins materials pot incorporar?
L’alumini és habitual per la seva lleugeresa, resistència a la corrosió i facilitat d’extrusió. El vidre pot ser monolític, laminat, trempat, doble o triple, amb tractaments de baixa emissivitat, de control solar, acústics o de seguretat.
També es poden utilitzar panells metàl·lics, pedra, ceràmica, GRC o altres farciments opacs. La tria modifica el pes, el comportament davant del foc, l’aïllament i la manera de fer el manteniment. Per això, una façana d’alumini i vidre no es pot valorar únicament pel seu aspecte exterior.
En oficines orientades al sud o a l’oest, el factor solar del vidre és determinant. Un envidrament amb control solar pot limitar els guanys tèrmics, però un factor solar massa baix pot augmentar la necessitat d’il·luminació artificial o calefacció en altres èpoques de l’any. El disseny ha d’equilibrar llum natural, enlluernament, confort i consum.
Normativa que cal tenir en compte
El projecte i la intervenció han de comprovar les exigències aplicables del Codi tècnic de l’edificació, especialment el DB-HS 1, relatiu a la protecció davant de la humitat, i el DB-HE, sobre estalvi d’energia. També cal consultar les normes UNE-EN de producte i prestacions de façanes lleugeres, vidres, segellants i ferratges.
En matèria de seguretat, cal verificar l’envidrament davant d’impactes, les zones amb risc de caiguda i el comportament davant del foc dels components i les trobades. En edificis existents, la ITE o l’IEE poden aportar informació sobre l’estat de l’envolupant. Tot i així, una inspecció general no sempre substitueix un diagnòstic específic del mur cortina.
Les actuacions de rehabilitació es poden acollir a programes d’ajuts, però les condicions canvien segons la convocatòria i la comunitat autònoma. La Generalitat de Catalunya publica informació oficial sobre habitatge i rehabilitació. Revisa la convocatòria vigent abans de preparar el pressupost.
Reparar, regenerar o substituir?
La decisió depèn de l’abast dels danys, la disponibilitat de recanvis, les prestacions exigibles i el cost de conservar la solució actual. No sempre cal desmuntar la façana completa.
- Inspeccionar: documentar els danys, l’orientació, l’altura, els accessos i les zones afectades.
- Diagnosticar: identificar si l’origen és a les juntes, el vidre, els perfils, els ancoratges, els drenatges o les trobades.
- Prioritzar: resoldre primer els riscos de despreniment, trencaments i entrades d’aigua.
- Comparar opcions: reparació puntual, renovació de juntes, substitució de vidres, millora de segellats o regeneració.
- Planificar: definir fases, mitjans auxiliars, protecció dels usuaris i controls finals.
La regeneració de façanes pot recuperar part de les prestacions sense substituir tots els components quan els perfils i l’estructura estan en bon estat. Si hi ha danys localitzats, la reparació de façanes permet intervenir per plafons o zones i reduir les molèsties i les afectacions a l’activitat de l’edifici.
Manteniment: la manera més barata de detectar-ho a temps
Una revisió preventiva hauria d’incloure juntes, tapetes, drenatges, vidres, ancoratges visibles, segellats, obertures i trobades amb altres materials. La freqüència depèn de l’exposició, l’altura, l’entorn i l’ús. Tot i així, una revisió anual o biennal ajuda a detectar canvis abans que una filtració arribi a l’interior.
El manteniment no consisteix únicament a netejar el vidre. També implica registrar incidències, fotografiar les zones crítiques, comprovar els tancaments i retirar la brutícia de canals i desguassos. Consulta les pautes de manteniment preventiu de façanes per establir un calendari documentat.
IMFALÚ treballa des de 2011 en manteniment, reparació, regeneració i rehabilitació de façanes d’alumini i vidre a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ha intervingut en més de 150 edificis i 300.000 m², amb actuacions al WTC Cornellà, l’hotel Meliá/Edifici Ski, Parc Vallsolana, Torre Tarragona i Hotel Roselló.
La seva feina se centra en edificis existents: oficines, hotels i comunitats gestionades per administradors de finques o property managers. IMFALÚ fabrica, instal·la, manté i rehabilita mur cortina, lluernaris i façanes ventilades d'alumini i vidre. La seva activitat es dirigeix al diagnòstic i manteniment de façanes de mur cortina, façanes envidrades i tancaments d’alumini que ja estan en servei.
Si observes filtracions, condensació, juntes deteriorades o vidres danyats, reuneix fotografies, ubicació i data d’aparició. Amb aquesta informació, una empresa especialitzada pot determinar si n’hi ha prou amb una reparació localitzada o si convé programar una intervenció més àmplia. Pots contactar amb IMFALÚ per valorar l’estat del teu edifici.
Preguntes freqüents
Què és un mur cortina i en quins casos convé instal·lar-lo en una façana?
Un mur cortina és una façana lleugera d’alumini i vidre que es fixa a l’estructura de l’edifici i no suporta les càrregues dels forjats. És especialment adequat per a edificis d’oficines, locals i habitatges que busquen molta entrada de llum, una imatge contemporània i rapidesa de muntatge.
Quina diferència hi ha entre un mur cortina i una façana convencional de maó o SATE?
El mur cortina redueix el pes sobre l’estructura i permet resoldre grans superfícies envidrades amb perfils vistos o ocults; el SATE, en canvi, prioritza una envolupant opaca amb aïllament continu. La tria s’ha de basar en l’orientació, les càrregues de vent, el control solar, l’aïllament i els objectius del CTE DB-HE.
Quant triga a instal·lar-se un mur cortina a Barcelona?
En una obra de mida mitjana, la fabricació sol requerir entre 6 i 10 setmanes des de la validació dels plànols, i el muntatge es pot executar en diverses setmanes segons l’altura i la complexitat. Abans de fabricar cal comprovar les mides, els ancoratges, els accessos i els mitjans auxiliars per evitar retards a l’obra.
Quines prestacions ha de complir un mur cortina per a una façana a Barcelona?
S’ha de justificar d’acord amb la norma UNE-EN 13830 i el CTE, especialment pel que fa a l’estanquitat a l’aigua, la permeabilitat a l’aire, la resistència al vent, l’aïllament tèrmic i el control solar. A Barcelona convé valorar vidres de baixa emissivitat i, en orientacions sud i oest, protecció solar per limitar el sobreescalfament.
Quin manteniment necessita un mur cortina d’alumini i vidre?
Es recomana netejar els vidres i els perfils almenys dues vegades l’any, revisar les juntes, els desguassos i els segellats, i comprovar els ferratges i els ancoratges periòdicament. En edificis alts o exposats a un ambient marí, una inspecció professional cada 2-3 anys ajuda a detectar filtracions i el deteriorament dels segellants.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
