El mur cortina d’alumini és una façana lleugera composta per muntants, travessers, vidre i panells opacs. Es manté independent de l’estructura de l’edifici i permet tancar grans superfícies amb poc pes, una bona entrada de llum i diverses configuracions tèrmiques, acústiques i estètiques. Per triar-lo o rehabilitar-lo correctament, cal relacionar els assaigs del sistema amb el CTE, la modulació prevista i el manteniment posterior.
A IMFALÚ treballem cada dia en mur cortina a Barcelona. Per al context complet: què és un mur cortina.
Com funciona aquesta façana lleugera?
A diferència d’una façana pesada, aquest tancament no suporta els forjats. Transmet el seu propi pes i les accions del vent a l’estructura mitjançant ancoratges. Els muntants verticals i els travessers horitzontals formen una retícula on es col·loquen els vidres, els panells d’ampit i, quan el projecte ho requereix, finestres practicables o projectants.
L’alumini aporta precisió, resistència a la corrosió i una secció relativament continguda. El resultat, però, no depèn únicament del perfil. Les juntes d’EPDM, els drenatges, el segellat, els ancoratges i la correcta col·locació de l’envidrament són decisius per evitar filtracions, condensacions o moviments no desitjats.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una façana acristallada queda exposada a la pluja, la radiació solar, la contaminació i els canvis tèrmics. Per això convé analitzar el sistema existent abans de substituir peces. Moltes patologies es poden resoldre amb una reparació o una regeneració ben planificada.
Tipus de sistema: tapetes, semiestructural i estructural
La classificació més habitual depèn de com es fixa el vidre i de com es percep des de l’exterior:
- Sistema de tapetes: el vidre se subjecta mitjançant pressionadors i queda rematat exteriorment amb tapetes d’alumini. Es reconeix per les seves línies verticals i horitzontals. És senzill de mantenir i facilita la substitució de vidres o juntes.
- Sistema semiestructural: redueix la presència visual de les tapetes en una direcció, normalment mitjançant perfils vistos en vertical o horitzontal. Permet marcar la modulació i aconseguir una imatge més neta.
- Sistema estructural: el vidre s’adhereix mitjançant silicona estructural a un marc, de manera que des de l’exterior es percep una superfície més contínua. Exigeix especificacions, fabricació i controls d’adherència especialment rigorosos.
- Solucions STV o de vidre fixat de manera oculta: alguns sistemes utilitzen elements mecànics ocults per apropar-se a l’estètica estructural sense emprar exactament la mateixa configuració de silicona. Cal avaluar-los segons el fabricant, el vidre i els assaigs disponibles.
No existeix una tipologia que sigui sempre la millor. En un edifici ocupat, la facilitat per reparar un vidre, la disponibilitat de recanvis i la possibilitat d’intervenir per fases poden pesar més que una diferència estètica.
Mesures habituals i capacitat d’envidrament
La modulació ha de respondre a les càrregues de vent, al pes del vidre, a l’alçada entre forjats i a la imatge arquitectònica. Com a referència de mercat, el front vist dels perfils sol situar-se entre 50 i 60 mm, tot i que també hi ha famílies amb altres dimensions.
| Paràmetre | Rang habitual | Què implica |
|---|---|---|
| Front vist del perfil | 50-60 mm | Condiciona la lectura visual de la retícula i la seva presència a la façana |
| Gruix de l’envidrament | 12-47 mm | Determina el vidre, la cambra i part de les prestacions |
| Superfície opaca orientativa | 60 % | Inclou ampits, cants de forjat i falsos sostres |
| Superfície transparent orientativa | 40 % | Correspon a panys fixos, portes o finestres integrades |
Aquests percentatges procedeixen de composicions de referència, no d’una regla de disseny. Un edifici d’oficines pot tenir una proporció diferent de la d’un hotel o d’una rehabilitació on es mantenen els ampits existents.
El gruix del vidre tampoc no s’escull únicament a partir del catàleg. Cal valorar les dimensions del pany, les càrregues de vent, la seguretat davant l’impacte, el control solar, l’aïllament acústic i la compatibilitat amb el sistema. En una reposició, instal·lar un vidre més gruixut sense comprovar galzes, pressionadors i juntes pot acabar generant problemes.
Prestacions: aire, aigua, vent, Uw i Rw
Les fitxes tècniques solen recollir tres assaigs fonamentals: permeabilitat a l’aire, estanquitat a l’aigua i resistència a la pressió del vent. En solucions habituals apareixen referències com ara classe 4 o AE per a l’aire, E750-E1500 per a l’aigua i valors de 1500-2000 Pa per al vent. Són dades obtingudes amb una configuració concreta del sistema, no una garantia automàtica per a qualsevol façana.
També convé separar dos conceptes que sovint es confonen:
- Uw, expressat en W/m²K, indica la transmitància tèrmica del conjunt. Com més baix sigui el valor, menor serà el flux de calor en condicions equivalents. Les solucions publicades al mercat poden moure’s aproximadament entre 1,3 i 3,45 W/m²K, segons el perfil, el vidre, els separadors i la proporció d’alumini.
- Rw, expressat en decibels, indica l’aïllament acústic de l’element assajat. Són habituals referències de 38 a 44 dB, tot i que el resultat final també depèn de les juntes, les trobades, les caixes, les portes i la transmissió pels flancs.
El trencament de pont tèrmic (RPT) incorpora materials aïllants entre zones del perfil per limitar la continuïtat de l’alumini. Té una rellevància especial quan es busca millorar el comportament energètic o controlar la temperatura superficial interior. El vidre i el marc s’han d’analitzar com un conjunt: un bon envidrament no compensa per si sol un sistema amb ponts tèrmics o juntes deteriorades.
Quina relació té amb el CTE?
El Codi tècnic de l’edificació exigeix justificar diverses prestacions segons l’ús, la ubicació, la geometria i el tipus d’intervenció. En una façana acristallada, el DB-HS, especialment l’HS 1, es relaciona amb la protecció davant la humitat. El disseny de les juntes, l’evacuació de l’aigua, les trobades i l’exposició al vent s’han de resoldre correctament.
El DB-HE aborda l’estalvi d’energia i limita la demanda i el consum de l’edifici. Per justificar-ho no n’hi ha prou amb citar un Uw de catàleg. El càlcul ha d’incorporar la composició real de buits i panys, l’orientació, el control solar, els ponts tèrmics i les condicions de l’edifici existent quan es tracta d’una rehabilitació.
En actuacions sobre edificis existents també poden entrar en joc la ITE, l’Informe d’avaluació de l’edifici i la normativa autonòmica o municipal. El portal oficial del CTE és la referència per consultar els documents i les modificacions vigents. Si l’immoble és a Catalunya, convé contrastar també els criteris i els ajuts publicats per Habitatge de la Generalitat.
Les classes d’assaig orienten la selecció, però no substitueixen el projecte ni la comprovació de les trobades. Una façana pot tenir perfils amb bones prestacions i, tot i així, filtrar per un remat de coronació, una junta envellida o un desguàs obstruït.
Cost orientatiu: per què no convé quedar-se amb el preu per metre quadrat
Com a referència de generadors de preus de construcció, una composició de mur cortina amb sistema de tapetes, un 60 % de superfície opaca i un 40 % transparent, se situa al voltant de 433,49 €/m² en una hipòtesi concreta. No és una tarifa universal ni s’ha de traslladar directament a una rehabilitació.
El pressupost real pot canviar per diversos motius:
- tipus de vidre: monolític, laminat, doble, de baixa emissivitat, de control solar o acústic;
- proporció de panys opacs i transparents, que condiciona el material i el muntatge;
- necessitat de RPT, nous muntants o reforços;
- mitjans auxiliars, plataformes, bastides i protecció dels usuaris;
- desmuntatge, gestió de residus i reposició de juntes;
- accessibilitat, alçada, horaris i treball per fases;
- remats en trobades amb coberta, forjats i façanes laterals.
Per comparar ofertes, demana que separin el subministrament, el desmuntatge, els mitjans auxiliars, els segellats, els assaigs i els acabats. Un preu aparentment baix pot excloure precisament les partides que eviten una segona intervenció.
Muntatge i rehabilitació: què passa a l’obra
En un sistema stick, els perfils s’acoblen principalment a l’obra. Ofereix flexibilitat per adaptar-se a geometries i reformes, tot i que exigeix una planificació acurada dels apilaments, el replanteig i els segellats. En un sistema modular, els panells arriben prefabricats i es col·loquen com a unitats. Pot accelerar l’execució, però necessita toleràncies i una logística més estrictes.
Quan s’intervé en un edifici ocupat, el procés se sol organitzar així:
- Inspecció visual, revisió documental i presa de mesures.
- Identificació de filtracions, deformacions, corrosió, juntes i vidres danyats.
- Cates o proves d’estanquitat quan la patologia no és clara.
- Definició de la reparació, la regeneració o la substitució parcial.
- Pla de seguretat, accessos i protecció de treballadors i usuaris.
- Intervenció per panys, plantes o façanes, amb control de qualitat i neteja final.
Una actuació senzilla es pot concentrar en diversos dies per zona, mentre que una rehabilitació completa es programa durant diverses setmanes o mesos. El termini depèn més de la superfície, l’accessibilitat, el subministrament de vidre i la necessitat de mantenir l’activitat de l’immoble que del muntatge d’un perfil concret.
Manteniment: la diferència entre conservar i arribar tard
L’alumini no necessita les mateixes atencions que el vidre, les juntes o els segellants. La neteja elimina dipòsits que retenen humitat i permet detectar abans una junta oberta, un perfil deformat o un vidre amb pèrdua d’estanquitat. No s’han d’utilitzar productes abrasius ni eines que ratllin els lacats, els anoditzats o les superfícies de vidre.
Un protocol raonable inclou inspeccions visuals periòdiques, revisió de juntes i drenatges, comprovació de fixacions accessibles, neteja tècnica i registre fotogràfic. Després d’episodis de vent intens o pluges persistents, val la pena revisar les zones que ja tenien antecedents.
IMFALÚ treballa des de Cornellà de Llobregat en el manteniment, la reparació, la regeneració i la rehabilitació de façanes d’alumini i vidre. La seva experiència supera els 150 edificis i els 300.000 m² intervinguts, amb actuacions al WTC Cornellà des del 2013, al Parc Vallsolana des del 2016, a l’hotel Meliá o Edifici Ski i a la Torre Tarragona. L’empresa va rebre el premi Facility MS 2018.
Per als administradors de finques, property managers, arquitectes i responsables d’hotels o oficines, és útil documentar cada incidència i comptar amb un criteri tècnic abans de demanar substitucions generals. Pots consultar els serveis de manteniment preventiu de façanes, reparació i proves d’estanquitat.
Quan reparar i quan substituir?
La reparació sol tenir sentit quan el problema està localitzat en juntes, segellats, tapetes, drenatges, ancoratges accessibles o unitats de vidre concretes. La regeneració pot recuperar l’aspecte i part del comportament d’una façana sense desmuntar-la completament, sempre que els perfils i la configuració conservin una capacitat suficient.
La substitució parcial o total es valora quan hi ha fallades repetides, incompatibilitat amb els vidres actuals, danys generalitzats, absència de recanvis o prestacions tèrmiques i acústiques clarament insuficients. El diagnòstic ha d’incloure l’estat del suport, les trobades i la seguretat dels panys, no només l’aparença exterior.
IMFALÚ fabrica, instal·la, manté i rehabilita mur cortina, lluernaris i façanes ventilades d'alumini i vidre. El seu àmbit és la intervenció sobre façanes existents d’alumini i vidre a Barcelona i l’àrea metropolitana. Per començar amb una valoració ordenada, pots sol·licitar un informe tècnic de façana o revisar els seus treballs a projectes realitzats.
Preguntes freqüents
Quant sol trigar la instal·lació d’un mur cortina d’alumini a Barcelona?
En una façana de mida mitjana, la fabricació pot requerir entre 4 i 8 setmanes i el muntatge, aproximadament, entre 1 i 3 setmanes, segons la complexitat i els accessos. El termini definitiu s’ha de fixar després de revisar els plànols, els amidaments, els permisos i la coordinació amb altres gremis.
Quin Uw pot assolir un mur cortina d’alumini amb trencament de pont tèrmic?
Amb perfils amb trencament de pont tèrmic, vidre de baixa emissivitat i una composició adequada, és habitual dissenyar solucions amb valors Uw aproximats d’1,2 a 1,8 W/m²K. El resultat final depèn de la modulació, les trobades, els separadors del vidre i la proporció entre alumini i superfície acristallada.
Quina normativa ha de complir un mur cortina d’alumini en una rehabilitació?
El disseny s’ha de justificar d’acord amb el Codi tècnic de l’edificació, especialment el DB-HE per a l’estalvi energètic, el DB-HS per a la salubritat i el DB-SI quan afecti la propagació del foc. També convé comprovar la classificació de prestacions de la façana segons la norma UNE-EN 13830 i les exigències acústiques del DB-HR.
Com s’evita que entri aigua per un mur cortina d’alumini durant pluges intenses?
La façana ha d’incorporar drenatges, cambres de pressió equilibrada, juntes correctament dimensionades i segellats compatibles amb els materials. En edificis exposats al vent o propers al litoral barceloní, es recomana definir la pressió d’assaig i verificar l’estanquitat mitjançant proves a l’obra.
Quin vidre convé triar per millorar el confort en un mur cortina d’alumini orientat al sud?
Per a una orientació sud sol ser recomanable combinar el control solar i la baixa emissivitat, ajustant el factor solar per limitar el sobreescalfament sense perdre gaire llum natural. La selecció s’ha de contrastar amb un càlcul energètic i, si hi ha risc d’impacte, amb vidre laminat de seguretat d’acord amb l’ús de l’edifici.
Contingut elaborat amb assistència d'IA i revisat per l'equip d'IMFALÚ.
