Els ajuts per a la rehabilitació de façanes a Andalusia els canalitza la Junta de Andalucía, a través de la Consejería de Fomento, Articulación del Territorio y Vivienda, dins del Pla EcoVivienda, finançat amb fons europeus Next Generation del PRTR. La gestió correspon a AVRA i a l’Agencia Andaluza de la Energía, i els tràmits es fan a la seu electrònica de la Junta.
Per a una comunitat, no n’hi ha prou de saber quant podria rebre. Primer ha de comprovar si la convocatòria està oberta, si l’edifici compleix les condicions i quina millora energètica pot acreditar.
Quin programa regula aquests ajuts?
La referència normativa és la Orden de 9 de junio de 2022, modificada per la Orden de 14 de mayo de 2026, publicada al BOJA núm. 96. El programa contempla diverses línies, perquè no és el mateix finançar una actuació completa en un edifici que preparar la documentació tècnica per dur a terme obres més endavant.
Les principals són aquestes:
- Línia 3: rehabilitació a escala d’edifici. És la més rellevant per a comunitats que plantegen una intervenció conjunta a la façana, la coberta, les instal·lacions o els elements comuns.
- Línia 4: millora de l’eficiència energètica en habitatges. S’adreça a actuacions dins dels habitatges, no necessàriament a una rehabilitació integral de l’envolupant comunitària.
- Línia 5.1: Llibre de l’Edifici Existent. Permet disposar d’un diagnòstic tècnic i d’un full de ruta per a actuacions futures.
- Línia 5.2: redacció de projectes. Facilita la preparació del projecte necessari per abordar posteriorment una rehabilitació.
La informació oficial s’ha de consultar a la pàgina de la Junta de Andalucía sobre rehabilitació d’edificis, perquè les condicions depenen de cada convocatòria i de la disponibilitat pressupostària.
Està obert el termini per sol·licitar l’ajut?
L’última convocatòria del programa va tancar el termini de sol·licituds el 26 de desembre de 2024. Es tramitava en règim de concurrència no competitiva, per ordre de presentació i fins que s’esgotessin els fons disponibles.
Que encara hi hagi obres en execució o expedients pendents de justificar no significa que continuï obert el termini per presentar noves sol·licituds. Són situacions diferents i convé no confondre-les.
Els terminis d’execució tenen el seu propi calendari. A les línies 4 i 5, les actuacions es poden executar fins al 30 de juny de 2026; a la línia 3, el termini s’amplia fins al 30 de juny de 2028, després de la pròrroga corresponent.
Amb les bases modificades el maig de 2026 i el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 en tramitació, s’esperen noves convocatòries. Tot i així, no convé donar per fet que mantindran els mateixos percentatges, requisits o documents que la convocatòria anterior.
La comunitat ha de revisar la publicació oficial abans d’encarregar obres o comprometre despeses. Per consultar el text normatiu, es pot acudir a la Orden de 14 de mayo de 2026 publicada al BOJA núm. 96.
Requisits habituals de la rehabilitació a escala d’edifici
La línia 3 està pensada, per regla general, per a comunitats de propietaris que actuen sobre un edifici residencial. Entre les condicions previstes per a aquest programa hi ha les següents:
- L’edifici ha d’estar acabat abans de 1996, excepte les excepcions previstes a la normativa.
- Com a mínim, el 70 % de la superfície sobre rasant ha de tenir ús residencial d’habitatge.
- L’actuació ha d’aconseguir un estalvi mínim aproximat del 30 % en el consum d’energia primària no renovable.
- La sol·licitud ha d’anar acompanyada de documentació tècnica i fotogràfica, inclosa la imatge de la façana principal.
- La comunitat de propietaris ha d’estar correctament constituïda i acreditar la titularitat i els acords necessaris.
L’estalvi no es demostra amb una estimació comercial. Es calcula mitjançant la documentació energètica exigida, normalment comparant la situació actual amb la prevista després de l’actuació.
Per això és prudent encarregar primer el diagnòstic, el certificat energètic i el projecte. Després es podrà definir l’abast definitiu de l’obra amb una base tècnica més sòlida.
També cal coordinar l’ajut amb les obligacions de conservació de l’edifici. La ITE o l’informe d’avaluació que correspongui pot detectar despreniments, filtracions, deteriorament de juntes o problemes de seguretat que s’han de resoldre encara que, per si sols, no constitueixin una millora energètica.
Quants diners pot rebre una comunitat?
La quantia de la línia de rehabilitació a escala d’edifici se situa, de manera orientativa dins del programa estatal, entre el 40 % i el 80 % del cost, segons l’estalvi d’energia primària no renovable aconseguit. La referència orientativa se situa entre 6.300 i 18.800 euros per habitatge, amb increments per a situacions de vulnerabilitat o beneficiaris del bo social.
Són xifres orientatives, no una garantia automàtica. El percentatge final depèn de l’estalvi acreditat, del cost considerat elegible, de la convocatòria aplicable i de les circumstàncies socials que puguin justificar un ajut addicional.
La comunitat també ha de preparar un pla financer. Una subvenció concedida no elimina la necessitat d’afrontar certificacions, honoraris, bestretes, impostos o pagaments durant l’obra.
Què pot aportar una façana d’alumini i vidre?
En un mur cortina o una façana envidrada, la rehabilitació energètica no consisteix necessàriament a substituir tota la façana. Abans de decidir una solució cal estudiar el sistema existent, les seves trobades, l’estat dels ancoratges, les juntes i l’estanquitat.
Entre les actuacions que poden produir una millora mesurable en el certificat energètic hi ha la substitució de vidres monolítics per vidre amb cambra, la renovació de fusteries per solucions sense pont tèrmic i la recuperació de l’estanquitat a les juntes i les trobades.
Segons l’edifici, també pot ser necessari corregir entrades d’aigua, condensacions o deterioraments dels segellats que afecten el comportament real de l’envolupant. No n’hi ha prou d’escollir materials amb millors prestacions sobre el paper.
La solució ha d’encaixar amb el CTE DB-HE, relatiu a l’estalvi d’energia, i amb el CTE DB-HS, sobre salubritat, especialment quan hi ha problemes d’humitat o filtracions.
No convé aplicar una solució genèrica d’aïllament sense analitzar el funcionament d’una façana lleugera d’alumini i vidre. El sistema constructiu, el vidre, els perfils i les trobades condicionen el resultat.
Aquí convé separar conceptes. Els ajuts d’aquest article no signifiquen que totes les façanes s’hagin de transformar mitjançant SATE o façana ventilada.
Una façana envidrada té les seves pròpies patologies i possibilitats de millora, i el projecte ha de demostrar tant la viabilitat tècnica com l’estalvi energètic previst.
Com preparar una sol·licitud sense perdre temps
Una comunitat pot ordenar el procés de la manera següent:
- Revisar l’edifici. Comprovar l’any d’acabament, el percentatge d’ús residencial, la situació registral i els informes de conservació disponibles.
- Analitzar la façana. Identificar vidres, perfils, juntes, filtracions, condensacions, corrosió, folgances i possibles riscos de despreniment.
- Sol·licitar una avaluació energètica. El tècnic ha de comparar l’estat actual amb la solució proposada i verificar si s’assoleix l’estalvi mínim exigit.
- Definir l’abast i el pressupost. Cal distingir obra, projecte, direcció facultativa, seguretat i salut, taxes, llicències i altres costos vinculats.
- Aprovar l’actuació a la comunitat. L’acta ha de recollir l’acord, el finançament i les autoritzacions necessàries per tramitar l’ajut.
- Presentar la documentació a la seu electrònica. La sol·licitud s’ha d’ajustar a la convocatòria i cal conservar justificants, fotografies, factures i certificats.
- Executar i justificar. L’obra ha de respectar el projecte aprovat i documentar-se amb el nivell de detall que exigeixi l’administració.
L’error més delicat és iniciar els treballs abans que la convocatòria o la resolució ho permeti. També solen generar problemes els pressupostos sense amidaments suficients, les fotografies incompletes de la façana o els càlculs d’estalvi que no es corresponen amb un certificat energètic coherent amb la solució constructiva.
Conservació, accessibilitat i eficiència no són el mateix
Una façana pot necessitar una reparació per seguretat o conservació i, alhora, no assolir l’estalvi energètic requerit per a una línia d’eficiència. Esquerdes, humitats, despreniments i juntes deteriorades s’han de diagnosticar, però no totes aquestes actuacions generen automàticament una subvenció energètica.
Per això la comunitat ha d’identificar quina part de la intervenció millora l’eficiència i quina respon a necessitats de conservació. El pressupost, el projecte i la documentació energètica han de mantenir aquesta separació, especialment quan es combinen treballs sobre la façana, l’accessibilitat o els elements comuns.
La ITE, el Llibre de l’Edifici Existent i el projecte de rehabilitació poden ajudar a establir una estratègia per fases. Primer es detecten els riscos i les necessitats; després es prioritzen les actuacions i es busca la convocatòria que realment correspongui, sense forçar una obra perquè encaixi en un ajut que no li és aplicable.
Quina documentació convé reunir
Abans d’iniciar la tramitació, l’administrador o gestor de la propietat hauria de tenir localitzades l’escriptura o el títol constitutiu, l’acord de la comunitat, l’acreditació de la representació, les dades de l’edifici, els informes tècnics, el certificat energètic i la documentació fotogràfica.
També convé disposar de diversos pressupostos comparables, amb amidaments i una descripció clara dels materials i sistemes. Així és més senzill valorar les ofertes i justificar després el cost de l’actuació.
Quan s’actua sobre una façana d’alumini i vidre, el pressupost ha de detallar, entre altres aspectes, el tipus de vidre, les fusteries, els segellats, les proves o comprovacions d’estanquitat i la reposició dels elements afectats.
Un import global sense abast tècnic dificulta comparar ofertes i justificar el cost de l’actuació. A més, pot generar discrepàncies entre el que s’ha pressupostat, el que s’ha executat i el que finalment admet l’administració.
L’IDAE ofereix informació de referència sobre eficiència energètica i rehabilitació, tot i que la sol·licitud concreta d’aquests ajuts andalusos s’ha de tramitar d’acord amb les instruccions de la Junta i dels òrgans gestors corresponents.
Una decisió tècnica abans que comercial
La millor subvenció no compensa un diagnòstic deficient. En edificis amb mur cortina, una inspecció de la façana permet saber si el problema és al vidre, als perfils, a les juntes, als ancoratges o a la combinació de diversos elements.
Aquesta informació evita pressupostar una substitució completa quan pot ser suficient una rehabilitació selectiva, o a la inversa. La solució ha de respondre a l’estat real de l’edifici i als objectius energètics que es vulguin acreditar.
IMFALÚ fa 30 anys que treballa en el manteniment, la reparació, la regeneració i la rehabilitació de façanes d’alumini i vidre, amb més de 150 edificis i 300.000 m² intervinguts.
L’empresa treballa a Barcelona i la seva àrea metropolitana, no a Andalusia. Aquesta guia és informativa i no constitueix una convocatòria ni assessorament administratiu.
Si el teu edifici és dins del nostre àmbit d’actuació i necessites valorar l’estat d’una façana envidrada, consulta la nostra informació sobre rehabilitació de façanes o demana informació. També pots ampliar el context estatal i autonòmic a la nostra guia general d’ajuts a la rehabilitació de façanes, sempre verificant després les condicions oficials de la convocatòria aplicable.
Preguntes freqüents
Quins ajuts per a la rehabilitació de façanes a Andalusia poden sol·licitar les comunitats de propietaris?
La línia 3 del PLAN ECO VIVIENDA finança la rehabilitació a escala d’edifici, inclosos els treballs que millorin l’aïllament i l’estanquitat de la façana. L’ajut orientatiu és del 40 % al 80 % del cost segons l’estalvi d’energia primària no renovable, aproximadament entre 6.300 i 18.800 euros per habitatge, amb possibles increments per a persones vulnerables o amb bo social.
Quins requisits ha de complir un edifici per accedir a l’ajut de rehabilitació?
Ha de tractar-se, amb caràcter general, d’una comunitat de propietaris, i l’edifici ha d’estar acabat abans de 1996, excepte les excepcions; a més, com a mínim el 70 % de la superfície sobre rasant ha de tenir ús residencial. L’actuació ha d’assolir un estalvi energètic mínim aproximat del 30 % i incloure documentació fotogràfica, inclosa la façana principal.
Es poden incloure façanes d’alumini i vidre en la rehabilitació subvencionable?
Sí. Substituir vidres monolítics per vidre amb cambra, renovar fusteries sense pont tèrmic i millorar l’estanquitat són actuacions mesurables en el certificat energètic i poden contribuir a l’estalvi exigit per la línia 3.
On se sol·liciten aquests ajuts i qui els gestiona a Andalusia?
Els ajuts els canalitza la Junta de Andalucía, a través de la Consejería de Fomento, Articulación del Territorio y Vivienda, amb la gestió d’AVRA i de l’Agencia Andaluza de la Energía. Els tràmits es fan a la seu electrònica de la Junta, d’acord amb la Orden de 9 de junio de 2022, modificada per la Orden de 14 de mayo de 2026 (BOJA núm. 96).
Està obert el termini per sol·licitar ajuts de rehabilitació de façanes a Andalusia?
L’última convocatòria va tancar el 26 de desembre de 2024 i es va tramitar per concurrència no competitiva, per ordre de sol·licitud fins a esgotar els fons; l’execució de la línia 3 pot arribar fins al 30 de juny de 2028, mentre que les línies 4 i 5 tenen com a data límit el 30 de juny de 2026. Després de les bases modificades el maig de 2026 i amb el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 en tramitació, s’esperen noves convocatòries; aquesta guia d’IMFALÚ, empresa de Barcelona i la seva àrea metropolitana, és informativa.
